Portafoli de Benítez Benavent Sandra

El contenido de este portafolio está protegido

Biografía Comentar esta biografía

Imagen representante Benítez Benavent Sandra

El meu nom és Sandra Benítez. Actualment estic cursant tercer dins la diplomatura de Magisteri d'Educació Especial. D'altra banda, durant dos estius he treballat de monitora de lleure al casal d'estiu de la ciutat on resideixo. També disposo del títol de l'escola oficial d'idiomes pertanyent al tercer nivell.

Les meves expectatives de futur en un principi són acabar la diplomatura de Magisteri, i si tot va bé poder realitzar un màster relacionat amb psicologia ja que és un món que m'apassiona.

Para contactarme:

El meu centre de pràctiques Comentar esta sección

Conteextualització de l'escola Pia de Tàrrega Comentar este documento

POWER POINT presentació escola Pia Comentar este documento

Activitat d'aula Comentar esta sección

DINÀMICA DE L’AULA:

El procés de planificació  necessita de la intervenció directa de l’alumnat. Serà la seva participació la que faci del projecte una experiència compartida, atenta als interessos col·lectius i d’alt calat formatiu donada la motivació que es produeix quan les persones es senten protagonistes del procés que es desenvolupa.

Com a planificació compartida l’ensenyança es converteix en un procés en el que tots es senten representats i protagonistes però això no és correspon, com alguns dels seus detractors assenyalen, amb la gestió del consentiment dels escolars. És tracta d’un intent genuí de respectar el dret de les persones a  participar en la pressa de decisions que afecten a la seva vida( Apple i Beane, 1997:25).

Per tal que una experiència és doni positivament és essencial que es porti a terme en un ambient estimulant, caracteritzat per unes relacions fluides que animin a la participació amb consonància amb el necessari respecte del col·lectiu. Quan més interactiu és l’escenari més possibilitats tenim de generar un clima de col·laboració i sentit de comunitat.

La seqüència a classe girarà, igualment, a partir d’una sèrie de situacions diferents que, entre totes elles, descriuen un procés unitari organitzat de forma flexible.

Per entrar amb contacte s’inicia un període destinat a deliberar en torn a la temàtica que donarà sentit a la unitat. Es busca acords amb arguments l’assumpte prioritari de l’experiència i per això el professorat té la responsabilitat de conjugar l’expressió dels escolars amb els propòsits bàsics del currículum. Es posa en funcionament activitats destinades a configurar una panoràmica del tema i generar l’interès i la motivació positiva cap a l’aprenentatge. En definitiva que ho facin seu.

Una vegada decidida la temàtica es procedeix a l’exploració de les idees inicials que, en concret, manifesta el grup amb el que es va a treballar.

És interessant no oblidar que aquestes concepcions han d’estudiar-se tant al foro docent com al context de l’aula i veure així les diferents interpretacions que existeixen.

VARIABLES ORGANITZATIVES:

Al criteri d’adaptabilitat i coherència haurà d’acompanyar-li la flexibilitat, és a dir, la possibilitat de replantejar, al llarg del procés, algunes de les decisions adoptades, permetent la seva adequació amb funció de les diferents necessitats i circumstàncies que vagin sorgint com a efecte de l’acció educativa. Aquesta flexibilitat no s’ha de confondre amb una tendència al canvi continu que acaba per desorientar i desconcertar a l’alumnat, mantenint unes constants determinades. Mantenir una tensió proporcional entre permanència i canvis constituirà una preocupació substancial de manera que el resultat sigui una dinàmica d’aula equilibrada, sense seqüències rutinaris ni sobresalts que distorsionin.

En conseqüència existeixen algunes característiques recomanables que solen repetir-se quan no es té en compte les variables organitzatives de l’aula:

  • Coherents amb la proposta didàctica que es va a desenvolupar.
  • Flexibles, segons les necessitats que es donin durant el procés.
  • Conegut i dialogat, és a dir, decisions presses de manera compartida per fomentar l’autonomia.
  • Estabilitat per evitar la desorientació i el desconcert
  • De caràcter Psicopedagògic, no burocràtic.

De totes maneres, qualsevol experiència educativa d’aula es mou entre dos grans dimensions organitzatives. Una, a llarg termini de caràcter estable i relacionat amb el marc curricular general en el que es recullen les grans línies i decisions de major qualitat,seria com el marc organitzatiu base. En aquest s’exposen els criteris pedagògics que fonamenten a les decisions estructurals. I l’altre, a curt termini, de caràcter dinàmic i relacionat amb períodes d’ensenyança més concrets, en definitiva es tracta d’una adaptació pràctica del marc general a un procés definit per a una intervenció determinada.

Activitats comunicatives i de producció Comentar este documento

ACTIVITATS I MATERIAL.doc

Aquestes activitats se li podrien passar al nen amb retard mental, degut a que no pronuncia ni escriu la lletra "r", de manera que aquestes activitats fomentarien el seu aprenentatge.

Documentació Comentar esta sección

P.I. Comentar este documento

PLANTILLA ACI.doc
PLANTILLA ACI.doc (360.4 ko)

Patologies alumnes Comentar este documento

PATOLOGIES.doc

Alumne amb retard mental i alumne amb TDAH

PATOLOGIES.doc (29.2 ko)

Materials Comentar esta sección

MATERIALS I RECURSOS: DIVERSITAT DE MITJANS:

El llibre de text continua imposant la seva presència en detriment d’altres possibilitats. En moltes ocasions són els materials curriculars el que de fet defineixen el currículum(Marchesi i Martín, 1998). És per aquest motiu que des de diferents posicions es lluiti per la inclusió de diversos materials amb el propòsit d’ampliar l’oferta documental a les aules. En una societat a on la informació és abundant i confusa per saturació, és precís que els estudiants aprenguin a conduir correctament la seva tasca i selecció crítica.

En conseqüència quan es plantegi una experiència, els recursos que es posin en funcionament hauran de contemplar una gamma àmplia dels mitjans que permeti, un extens repertori de possibilitats: en un món tan prodigi amb la producció d’informació i coneixement, que no cal reduir l’ensenyança a la consulta d’un llibre únic, en aquest sentit, s’imposa la biblioteca d’aula(llibres, revistes, diccionaris..),com a recurs bàsic i central de l’aula.

 Recursos d'àudio(vídeo;: En aquest vídeo ens explica les estacions de l'any a partir de la història d'un arbre que passa per les quatre estacions, explicant les seves característiques.

http://www.youtube.com/watch?v=1NRi6nOy_FA

 

 

Fitxes de percepció Comentar este documento

las_mariquitas_simetricas.pdf

Aquestes fitxes les realitza l'alumne que presneta TDAH, per tal de desconectar de la tasca que estava realitzant els últims deu minuts.

Activitats complementàries Comentar este documento

RECURSOS WEB PER AMPLIAR EL TREBALL DE LES ESTCIONS DE L.doc

Activitats del J-clic, o webquests perquè els alumnes puguin ampliar el seu aprenentatge relacionat amb les estacions de l'any.

Material competència social Comentar este documento

Experiència Docent Comentar esta sección

Referent a l’experiència em centraré amb uns alumnes en concret que són en Marc que cursa cinquè de primària i presenta un retard Mental amb escolarització compartida amb l’escola Alba i en Rubén que cursa quart de primària i presenta un TDAH, cosa que li dificulta concentrar-se.

Així doncs,la meva experiència a l’escola Pia de Tàrrega, parteix de la unitat didàctica realitzada a l’assignatura de didàctica de les matemàtiques duta a terme el segon quadrimestre de l’any passat.

He optat per aquest tema, degut a que amb la tutora de pràctiques de l’escola Pia vam acordar que a dos alumnes en concret, un amb dèficit d’atenció i l’altre amb retard mental els aniria bé tornar a estudiar aquest tema, ja que ella em va comentar que els costava molt i d’aquesta manera ho practicarien.

L’alumne amb retard mental cursa cinquè de primària, tot i que realitza exercicis adaptats i amb un nivell de segon de primària degut a les dificultats que presenta. Tot i així, la seva actitud és investigadora i alhora sociable en fer les tasques que se li mana.    

Per altra banda, no pronuncia la lletra “r”,tot i que si li fan escriure la paraula “Roca” l’escriurà, però en canvi si li fem escriure “finestra” no ens la copiarà.

L’alumne amb dèficit d’atenció cursa quart de primària. Aquest va a l’aula d’educació com a reforç del que fan a l’aula, és a dir, treballant els conceptes donats a l’aula.

 En el seu cas la mestra en els cinc minuts abans d’acabar la classe els reparteix unes fitxes de percepció i memòria per tal que pugui relaxar-se i alhora aprendre de manera més dinàmica. Exemple de fitxa de percepció:

 L’experiència l’he plantejat de manera, que al principi els passaré una prova d’avaluació inicial, per tal de poder veure els seus coneixements previs envers al tema a tractar. En base a això planificaré unes activitats d’aprenentatge en funció dels seus coneixements i habilitats , i això em permetrà veure la seva evolució.

Les FINALITATS EDUCATIVES plantejades han estat les següents: 

  • Identificar les diferents parts del dia.
  • Conèixer les quatre estacions de l’any.
  • Reconèixer els dies de la setmana.
  • Cercar els dotze mesos de l’any.

 

Avaluació inicial Comentar este documento

Activitats d'aprenentatge Comentar este documento

Aquestes activitats es duran a terme, una vegada realitzada l'avaluació inicial esmentada anteriorment, i així avançar en el seu aprenentatge.

Experiència Curta: LA DIVISIÓ Comentar este documento

Aquesta experiència ha estat realitzada a una alumna de primer d'ESO, explicant el procésper entendre la divisió.

Carpeta personal Comentar esta sección

Recollida informació Comentar este documento

Memòria.doc

En aquest document es presenta de manera ordenada la informació cercada, juntament amb l'experiència llarga, les estratègies emprades....

Memòria.doc (14 Mo)