Ester Carcasona Florensa

Biografía Comentar esta biografía

Ester Carcasona Florensa

 

Tercer D'Educació Especial

Para contactarme:

A mena de presentació... Comentar esta sección

Aquesta setmana ja he començat pràctiques, la veritat es que se m'ha fet molt curta. entre que vaig començar un dia més tard, (festa local del poble)  i lo bé que m'ho he passa aprenent.

Aquesta setmana si que he après moltes coses però també m'he adonat que me’n falten moltes.  Les pràctiques ajuden molt a fer préstecs de consciència sobre el que saps i el que no.  I , malauradament, m’he adonat que em falten més coses, en comparació del que sé.

El dimarts al arribar a l’escola em va rebre l’Olga, la directora de l’escola , ja que l’ Imma , la meva tutora de pràctiques estava reunida a la CAD ( Comissió d’Atenció a la Diversitat). L’Olga em va presentar l’horari que faria durant les meves pràctiques. Em va resultar interessant des de primer moment ja que intervens en molts agrupaments diferents: aula d’acollida, aula d’educació especial, mestra de suport per fer racons, mestra de suport per atendre a nens/es amb dificultats a l’aula ... 

Pel que he pogut observar durant la setmana ,la mestra d’educació especial, l’Imma, intervé a l’aula d’EE i a l’aula ordinària. A l’aula d’EE hi ha diversos agrupaments i són fixos. Els agrupaments són molts reduïts per tenir una atenció més individualitzada. Cada agrupament  té de 2 a 4 alumnes. Sol hi ha un agrupament de quatre nens que vindria a ser l’aula d’acollida:l’ I., la Ma, el Mo. i l’E. de diferents edats però tots nouvinguts d’aquest any. Aquests disposen de 5 sessions setmanals. Els altres agrupaments que van a l’aula d’educació especial encara són més reduïts i per edat cronològica. Hi ha l’agrupament de la Je. i el Me. que tenen la mateixa edat cronològica però el Me. a repetit i fa primer mentre que la Je. tot i que fa segon utilitza els llibres de primer en l’àrea de matemàtiques.  A l’aula treballen les mateixes coses ja que els dos necessiten un reforç en lecto- escriptura i una mica en matemàtiques.Aquests disposen de 4 hores setmanals. Un altre agrupament de reforç podria ser en T.  I la H. que també tenen la mateixa edat i van a la mateixa classe. La H. té un retard en l’aprenentatge, com en Teo, amb la diferència que en el T. , tot i encara no tenir-ho diagnosticat, pot tenir un dèficit d'atenció.Aquests disposen de 3 sessions setmanals. 

Pel que fa les intervencions a l’aula ordiària, podem dir que no agafa cap agrupament dins l’aula, sinó que atén la diversitat que hi ha. L’entrada a l’aula ordinària va encarada pels nens que tenen dificultats i que tinguin un suport més a l’aula sense que hagin de sortir d’aquesta. És signe d'inclusió . En alguns casos no hi pot haver uan inclusió verdadera per diversos factors com: el grau de gravetat de les dificultats o discapacitats; els recursos personals; recursos econòmics... Però quan es pot fer, es fa. Quan entrem a cinquè, s’ajuda al Jo. que té dislèxia i l’ajudem sobretot pel que fa a l’escriptura i al Mo. que va a l’aula d’acollida. El Mo., per la seva desconeixença de la llengua, fa una feina diferents però dins l’aula mentre que el Jo. si que segueix el que es fa a l’aula.

També entrem a P-5 on hi ha la N. que té una afectació molt important per una trisomia al cromosoma 16. Allà la N. necessita un suport per a fer moltes de les feines i per estar-hi a sobre perquè les faci; però la N. no surt de l’aula és el suport el qui entra.

A p-4 també intervenim per fer un reforç a un grup reduït fix de 7 alumnes, un cop per setmana. Aquest grup és fix, però es va canviant segons el rendiment dels nens. A més, la Imma també fa racons dos sessions setmanals amb grups reduïts de 6 nens per racó. Cada setmana hi ha 4 racons i la Imma s’encarrega de dos que , ara que hi sóc jo, després ens el repartim. I els dos restants s’encarrega la mestra tutora de p-4. 

La coordinació pel poc que he vist, és protagonista. A part de moltes estones de l’hora del pati per coordinar-se, de dilluns a dimecres es queden de 13h a 14h per assegurar una bona planificació, coordinació, formació i avaluació dins l’escola. Bona planificació per les estones que es passen en el tema de l’eix, resoldre dubtes, anticipar-se a on es vol arribar... Bona coordinació entre les diferents comissions de l’escola i dins d’aquestes, mestra d’ed. Especial amb tutors que per suposat tenen una diversitat a l’aula, coordinació d’intercile... Bona formació, per la  formació entre professors que es fa quinzenalment o l’assessorament que rep l’escola des de Pere Pujolàs ( U. De Vic) sobre el treball cooperatiu. I bona avaluació ja que es cmenta, es valora el que es fa , pel que fa a les diferents àrees o qüestions metodològiques, casos particulars.... 

 

L’escola és de nova creació desprésde 4 anys d'estar amb barracons (mòduls prefabricats) al ser totalment nova encara hi ha classes buides o mig buides on hi falta mobiliari. Hi predomina el verd ja que les portes i el terra són d’aquest color que donen vida a l’escola juntament amb unes finestres grans que fa que la llum i la vista a l’exterior hi siguin presents.  Al pati hi ha un camp de futbol amb dos canxes de bàsquet amb espais on poden córrer jugar, petits arbres que encara han de crèixer com: savines, olivera, ametller... Tambbé hi ha lloc per estar-s'hi tranquil i esmorzar tranquil·lament en un banc.... 

Primera Setmana Comentar esta sección

Un cop l’Olga m’ha ensenyat l’escola i m'ha posat al dia del funcionament del centre, ja he anat ambl’Imma, mestra d’educació especial de l’escola i la meva tutora de pràctiques. Aleshores he conegut al grup de l’aula d’acollida ja que l’Imma els tenia en aquella hora: L’E., L’I., en M. i la M., tots ells nouvinguts d’aquest any . L’E. fa primer i es egipci; L’Ibrahima és de Senegal i fa segon com la Ma. que és marroquí i va l'aula d'acollida amb el seu germà, el Mo., que va cinquè . Els dos germans, la Ma. i el Mo. també tenen una altra germana més petita que fa P-5, tot i que l’A. no va a l’aula d’acollida ja que en l’edat que està estan construint l’aprenentatge de la llengua i tenen més facilitat d’adquisició a la nova llengua.

A la tarda he conegut al T. i la H. que van a l’aula d’educació especial. Els dos van a la mateixa classe a primer. Els treiem de l’aula ja que necessiten un reforç tant en llengua com matemàtiques. El T. té un dèficit d’atenció que fa molt costós que el T. estigui assegut en una cadira fent la feina. Això ha comportat un retard en el seu aprenentatge. És un nen mogut que no para, que fa sorolls quan fa la feina, es mou la cremallera o el que pugui tenir a les mans...  La H., és un cas  diferent, és una nena immigrant que ja fa temps que està a Catalunya i sap el català. Necessita reforç per un retard d’aprenentatge. Es una nena que li costa que et faci cas,  També es mogudeta, i té poca motivació per fer les coses.

                             --------------------------------------

Dimecres, va ser un dia especial. És dia 29 de setembre i per tant, hi ha vaga general. Alguns dels professors no han vingut, però la majoria han assistit. Per tant, la vaga no s’ha notat per l’absència del professat. Si més no, el que sí s’ha notat ha estat com molts nens no han vingut. Han faltat molts nens i les ràtios de les classes han baixat més de la meitat. Això ha estat un imprevist ja que els professors del centre no s’esperaven que faltés tant alumnat. Avui la meva tutora  s’ha sumat a la vaga i jo he fet com de mestra de suport a primer i a quart. Primer de tot, he anat al curs de primer on faltaven més de la meitat dels nens. Tot i falta tants nens, els nens no paraven de moure’s. Sabien que no era un dia com els altres. Però, la veritat es que, tot i això, pel que he pogut veien durant la setmana ja és un grup molts mogut. La tutora de primer, la nuria, ja m’ha advertit que és un grup molt mogut ja que hi ha molta diversitat, han fet un pas d'educació infantil a primària... La Nuria ja m’ha advertit perquè sap que hi sóc dos hores a la setmana i suposo que em vol avisar per adelantat.

Com ja he dit, també he estat a quart, part del matí i tota la tarda. Estaven fent la maqueta de l’escola mentre un alter petit grup han enganxat en una cartolina imatges dels materials eines que s’han utilitzat per a fer l’escola.  La maqueta m’ha agradat molt, personalment,  sempre hi he tingut afició. He col·laborat amb altres nens en l’elaboració de la maqueta com la pista de bàsquet, els arbres, bancs, porteries, papeleres de plastilina… Allà he sapigut qui era l’A. , que és una nena amb TDH. Em fixava amb ella

i era molt moguda. Dic molt moguda perquè no parava quieta corrent, cridant, parlant… Em vaig estranyar perquè la Imma no porta el seu cas i vaig pensar que qui el deuria portar. La Imma ja em va explicar que l’A. la porta la Marta de la USEE. La A. es portada per la MArta de la USSE, perquè l'A. estava a una altra escola  ja la portava la USSE perquè allà n'hi havia. Arrel d'això quan l'A. va venir cap a la nova escola, la personal de la USSE va venir a l'escola per continuar portant el seu cas.  

                     -----------------------------------------------

Dijous, he començat a P- 4 amb racons. Sempre he escoltat molt sobre els racons I sobretot en l’etapa infantil però mai n’havia assistit a cap.  A p- 4 es fan 4 racons: dijous i divendres. Cada dos setmanes canvien els racons ja que tots els nens hauran passat per tots.  L’Imma i jo ens encarregavam de dos racons mentre que la tutora de p-4, s’encarregava de dos més. Ara hi ha els racons de construccions, matemàtica, de cotxes i de traç. Els dos últims són els que la Imma i jo agafem. El racó dels cotxes es tracta que els nens juguin amb cotxes i amb un pàrquing que té rentador, mecànic, benzinera… i té coma objectiu que els nens jugant desenvolupin el vocabulari propi del camp semántica de cotxe com potser: roda, benzina, barrera, camió, moto, mecànic… D’altra banda el racó de traç no té res a veure amb els del cotxes. El racó del traç té com a objectiu, com diu el mateix nom del racó, millorar el traç dels nens per poder-se endinsar en l’aprenentatge de l’escriptura més endavant. Els nens repassaven unes linies d’un tren de dalt a baix i després amb un punxó, punxaven el fum del tren per poder-lo treure.  La metodologia de racons es molt interessant ja que agafes petits grups que ja de per sí treballen millor. Pots fer una avauació d’ells molt més acurada ja que veus com ho fa, el temps que li s’hi dedica, les ganes que hi posa… A més a més, els racons respecten els ritmes d’aprenentatges de cadascú, sent una eina útil per l’atenció a la diversitat. HORES DE TP: NIVELL I. DE CATALÀ, ELS PI, PI INTENSIU

----------------------------------------------------------------

 

Avui, divendres, es fa la cloenda de l’ eix de l’escola que s’ha anat treballant en l’àrea de medi durant el mes de setembre. A Primeres hores del matí he ajudat als més petits, P-3 i P-4, en el seu assaig al gimnàs ja que avui cada curs gaudiria d’una petita estona per preparar-s’ho al gimnàs.

Avui també he estat amb el Teo i la Haya i avui hem fet números. La Imma ha utilitzat les fitxes del dominó per introduir l’operació de sumar. La Imma mostrava una fitxa del dominó. I preguntava: - Quants puntets hi ha a la primera banda? I a la segona? I entre les dues?

En Teo i la Haya contaven els puntets amb el dit i ens ho deien. Aleshores hem Arafat altres fitxes i hem continuat dient el mateix : Quants puntets hi ha a la primera banda? I a la segona? I si els ajuntem ( introduir concepte d’ajuntar, suma, tindre’n més…).  Aleshores per evitar que els nens simplemente contesssin, la Imma ha mostrat una nova fitxa de dominó i ha donat una nova consigna per sumar.La consigna és que s’ha de guardar el número més alt al cap, en aquest cas el 5. Aleshores quan el tinguem guardat, contar-ne tres més amb els dits, fent servir una bastida ( Brunner). Per tant, la suma quedaria d’aquesta manera: jo en tinc 5 al cap més tres més 6,7,8; 8 és el resultat!

També hem aprofitat per introduir el signe + i =.  Hem passat una fitxa on hi havia diverses  peces del domino i a sota amb uns buits a omplir, que eren nombres que faltaven : els sumands i el resultat.

Com que eram dos, la Imma ajudava  a la Haya i jo a en Teo que per cert, no era el seu dia. Estava molt despistat, m’ha costat molt captar la seva atenció . M’he sentit frustada i m’he plantejat moltes coses com a futur docent , com: si no puc captar la seva atenció, estante exclusivamente per ell, com pot seguir en T. el ritme d’una classe normal? Com puc ser un Mestre competent atenent a la diversitat, si no la puc atendre ni individualmente? Com s’ho fa la mestra tutora per tenir a en T. a classe i segueixi la feina sense molestar als demès?

Avui he conegut a la Je. I a en Me. , dos nens que són habituals a l’aula d’educació especial. La Je. té un dictament fet, té un retard en l’aprenentatge i això fa que tingui un PI. Tot i que faci segon, utilitza els llibres de primer de matemàtiques. En Me. fa primer, però hauria de fer segon per tant, és repetidor.  Hem treballat la “g” i la “j”, entenen bé que quan hi ha la a, la o i la u va la j per fer so j i que per fer aquest mateix so la e i la i han d’anar amb la “g”.

A la tarda hi havia la cloenda de l’eix que era l’escola, ara que ja és nova.  Cada curs ha anat exposant el que han anat fent durant el mes de setembre. Els de cinquè han treballat les instal·lacions que té l’escola; els de quart el materials i processos que s’han utilitzat per fer l’escola…. En general ha estat molt interessant ja que el treball ha estta fet per part dels alumnes, ells han buscant, han sintetitzat, han preguntat i han elaborat un aprenentatge. 

Segona setmana Comentar esta sección

Tercera setmana Comentar esta sección

Avui, a l'aula d'acollida hem treballat la M. a través dels noms de la Ma. i el Mo. de manera que es fomentar un sentiment de pertinença entre el que es treballa i el mateix alumne. Ja que la Ma. i el Mo. tenen la lletra i l'I. i l'e. també tenen un lligam per ser els seus companys d'aula. Hi ha un lligam amb l'entorn. Començar amb la consonant que és familiar ja que el fet de crida la Ma o el Mo. ja fan el so i se'ls hi es molt més fàcil de recordar. Amb ells també hem jugat al memory (adaptat) per recorda el nom de les paraules. No es tractava de fer memoria per aixecar les targetes sinó que cada alumne disposava d'un mini bartró amb diferents imatges, aleshores l'Imma deia el nom d'una cosa que corresponia a les imatges presents en els cartrons dels nens.  Si no se la sabien no se'ls hi donava i si se la sabien la col·locaven sobre la imatge. Guanyava qui més n'encertava al final del joc. Una anècdota molt divertida es que hi havi auna imtage de la petxina i a l'I. li deu agrada aquest nom i moltes vegades diu petxina, veia qualsevol cosa i deia petxina, em feia molta gràcia. En aquest moments te'n aodnes que bonic es l'ensneyamnet quan els alumnes et donen moments que estàs agust amb ells, t'ilusionen i et fan passar moltes bones estones.