Portafoli de Laura Aguilar

Pla

L'enllaç marcat [+] permet publicar després d'amagar les subseccions que conté la secció corresponent.

Mandalas

Cuando ya no estés

_CUANDO

(això també és de la Sara)

_CUANDO (10.2 ko)

mandala4

mandala4.jpg
mandala4.jpg (1.9 Mo)

mandala3

mandala3.jpg
mandala3.jpg (2.3 Mo)

mandala2

mandala2.jpg
mandala2.jpg (1.9 Mo)

mandala1

mandala1.jpg
mandala1.jpg (1.7 Mo)

mandala

mandala.jpg
mandala.jpg (2.2 Mo)

Llibres

Kübler-Ross, E. "La rueda de la vida"

Kübler-Ross, E. "Los niños y la muerte"

Bucay, J. "El camino de las lágrimas"

Poemes i cançons

L'adéu

Aquest és un poema que va escriure el meu pare i m'ha deixat publicar aquí:

 

 

No vull plorar

ni que ploris per mi,

mira'm als ulls

i fes-me una abraçada,

prem-me la mà amb força

quan hagi de partir.

 

El camí no s'acaba

quan arriba la nit,

em treuré la pols de la cara

i penjaré el vestit,

faré balanç de la jornada

per reposar en pau al llit.

 

No vull plorar

ni que ploris per mi,

mira'm als ulls

i fes-me una abraçada,

que la tendresa dels teus braços

em farà dormir.

 

Demà amb la llum de l'alba,

quan el gall faci el seu crit,

amb la vida per empara

i la pau a l'esperit,

partiré rumb a la trobada

per camins que mai no he vist.

 

No vull plorar

ni que ploris per mi,

mira'm als ulls

i fes-me una abraçada,

que la dolçor dels teus llavis

em farà més plàcid el camí.

 

 

Antonio Aguilar

_

No em recordeu cansat.

M'heu de recordar actiu.

Quan estava ben viu.

No em recordeu malalt.

Recordeu-me pensant

que mos hem divertit,

i mos hem estimat,

i que quan hem plorat

hem enriquit l'esperit.

 

Desideri Lombarte

Lletra a Dolors

LLETRA A DOLORS

 

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il.lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses      

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

 

Miquel Martí i Pol

 

La vall del riu vermell

Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aques cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

.

Cançó popular