Portfolio de Marta Vidal UdL

Biografía Comentar esta biografía

Imagen representante Marta Vidal UdL

Hola, sóc la Marta Vidal, estudiant de Magisteri d'Educació Física a la UdL, on estic cursant tercer. Aquest portafoli és de l'assignatura Educació Física i la seva didàctica II i aquí aniré penjant evidències sobre el que treballem a classe, sobre el treball en grup i sobre el tema de l'educació, en general, i de l'educació física més en concret.  

Treball a classe Comentar esta sección

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg&feature=player_embedded Comentar este documento

Les escoles maten la creativitat? Comentar este documento

Gran vídeo d'una conferència del senyor Ken Robinson on ens explica que encara avui en dia les escoles i els mestres maten la creativitat dels alumnes, ja que, a més de nodrir-se'n per a la seva educació, la desaprofiten o la ignoren. Afirma que tots els nens/es tenen un gran talent i els docents el desaprofiten totalment a l'educar-los allunyant-los de la seva capacitat creativa.

Per aquest motiu, Robinson creu que el sistema educatiu no necessita una simple reforma, sinó una revolució. Crec, com ell, que ens hem d'encarar cap a una educació que es basi i tingui en compte els diferents talents dels alumnes i ens hem d'adaptar a les seves necessitats i motivacions.

Destaco una frase que diu Robinson al vídeo i que remarca la importància d'aquest canvi: "La creativitat és ara tan important com l'alfabetització."

Què són les competències? Comentar este documento

http://competentes.wordpress.com/2009/10/05/%C2%BFque-son-las-competencias-antoni-zabala/

En el següent enllaç: http://competentes.wordpress.com/2009/10/05/%C2%BFque-son-las-competencias-antoni-zabala/ podem visionar un vídeo on Antoni Zabala parla sobre les competèncis bàsiques en l'escola i la vida. Afirma que un dels objectius de l'escola és millorar la societat, perquè cada vegada sigui millor, per tant és important l'ensenyament per a la vida, és a dir l'ensenyament per competències. I aquestes han d'estar relacionades amb el coneixement, que és imprescindible; cal un coneixement per poder entendre millor la vida i la societat.

Pel que fa referència als mestres, opina que han de treballar en equip per aplicar les competències als alumnes segons les possibilitats de cada àrea, però amb l'objectiu que s'han de desenvolupar totes.

Jo estic totalment d'acord amb en Zabala, ja que penso que si les escoles han de formar persones competents per a la vida social, el principal és treballar-ho des de ben petits, des de l'escola mitjançant les competències bàsiques, ja que l'objectiu de l'escola és formar persones per a la vida adulta. I crec que les competències s'haurien de treballar en totes les àrees en la mesura que sigui possible.

Treball en grup Comentar esta sección

El nostre treball de grup està dedicat a l'exclusió escolar, més concretament al rebuig que pateixen dos alumnes per part dels seus companys de classe.

Aquí us deixo adjunt el mapa conceptual que resumeix tot el procés realitzat durant el treball i que també vam utilitzar com a eina per explicar a classe el nostre projecte grupal.

Mapa conceptual Comentar este documento

mapa conceptual treball.doc

Per la resta, tot el que fa referència al treball en grup ho podeu trobar al nostre portafoli grupal, en el següent enllaç:

 http://eduportfolio.org/vues/view/36558

Reflexions sobre els projectes dels companys Comentar esta sección

Coneguem el 'fair play' (Lorena, Sandra i Mariona)

Les companyes ens van endinsar sobre el concepte de fair play a l'escola, ja que avui en dia ens trobem amb alumnes molt competitius, que el que volen és guanyar per damunt de tot i sense importar-los com ni de quina manera. Aquest és un problema que el trobem més en àmbits extraescolars, com competicions esportives, etc. però també és força present, i cada cop més, a les escoles.

L'article Es perd el fair play i l'esportivitat a l'esport escolar?, de Jaume Cruz, Mercè Boixadós, Lourdes Valiente i Miquel Torregrossa (http://articulos.revista-apunts.com/64/ca/064_006_016_CA.pdf), fa referència a tots aquests aspectes. Destaca la importància de l'esportivitat en el procés d'aprenentatge esportiu dels nens/es. Una de les accions que ens proposa aquest article és desenvolupar la cooperació i fomentar entre els nens/es estratègies de raonament moral a les classes d'educació física, ja que així els infants no estarien exposats només a un model d'esport, com és l'esport competitiu, que copia les característiques de l'esport professional (i tots els nens/es volen ser com els seus ídols i copien actituds incorrectes d'aquests).

Totes les persones que estan implicades en l'esport en edat escolar, és a dir, els mestres d'educació física, però també entrenadors, monitors i pares, s'han de preocupar més per l'aprenentatge i el benestar de l'esportista que no pas pels resultats o la victòria a qualsevol preu. Això pot evitar la gran pressió a què es veuen sotmesos molts joves esportistes i millorar el fair play i l'esportivitat.

Ser competitius no és cap cosa dolenta, però a l'escola i en tots els àmbits educatius esportius, s'han de remarcar als alumnes valors com l'esportivitat, el respecte pels companys i rivals i sobretot, saber guanyar i saber perdre.

Per últim, també vull fer referència a una aportació d'aquest grup que crec que és molt important. Van destacar la importància que els docents sapiguin reconduir situacions i activitats segons les necessitats de cada moment, un fet essencial per ser bons mestres o educadors. 

 

Cooperem (Ramon i Oscar)

L’objectiu d’aquest grup era respectar el treball en equip a través d’un joc de cooperació: el Kinball (joc que no coneixia i que em va semblar interessant, però potser més adequat per a edats més adultes per la seva complexitat), per encarar un problema d’individualisme i de falta de respecte.

Els jocs cooperatius són una de les activitats educatives que més valors positius transmeten als alumnes, per això crec que són una eina molt adequada per treballar els dos problemes que van tractar aquest grup. Destaco una aportació de Parlebas (1978) que remarca quatre característiques que considero molt importants en aquest tipus de jocs:

- Tots els participants, en lloc de competir, aspiren a un fi comú: treballar junts.

- Tots guanyen si s’aconsegueix el fi i tots perden en cas contrari.

- Els jugadors competeixen contra els elements no humans del joc enlloc de competir entre ells.

- Els participants combinen les seves diferents habilitats unint els seus esforços per aconseguir la finalitat del joc.

 Per tant, crec que els jocs cooperatius són molt útils per treballar problemes d’individualisme dins del grup classe i de falta de respecte als companys.

 

Diferències enriquidores (Andrea i Pili)

El treball de les dos companyes ens introdueix en una educació que no està basada en l’edat cronològica, com passa a l’escola, ja que es tracta d’una activitat extraescolar on es troben amb nens/es de dos anys diferents, amb les seves corresponents diferències motrius. Però aquestes diferències són enriquidores, ja que és bo que els nens/es es relacionin i juguin amb nens/es d’altres edats i que es complementin entre tots.

També ho han treballat amb jocs cooperatius, ja que aquests fomenten el treball entre tots per arribar a un fi comú, és a dir cadascú aporta les seves habilitats i característiques dins de l’equip per tots, junts, amb la participació i col·laboració de tots, assolir l’objectiu. Això fa veure als nens/es que, tot i ser diferents, aportant cadascú les seves qualitats poden aconseguir l’objectiu, cosa que segurament no podien fer per si sols.

Això ens planteja la pregunta de per què no es pot treballar a les escoles amb nens de diferents edats, cosa que es pot fer perfectament. Un exemple d’això el trobem en algunes escoles rurals o ZER (on hi ha pocs alumes i estan tots junts, sense separació per edat). Aquí els nens/es aprenen a treballar més en col·laboració amb els seus companys, ajudant-se entre ells i compartint aprenentatges.

 

Ens interessem en aprendre (Anna, Roger i Mariona)

El problema que va detectar aquest grup va ser la manca d’atenció dels alumnes per culpa de la falta de motivació i el van treballar a partir de tres tipus de mestre diferents: l’inhibit, l’agressiu i l’assertiu. A partir d’aquí vam poder veure com els nens/es tenien més o menys motivació i interès per les activitats segons la implicació del mestre.

El punt principal per treballar com a docents és conèixer els alumnes, les seves inquietuds i interessos, per saber que els agrada i els motiva, per partir d’aquí i crear activitats adequades als seus interessos i anar desenvolupant les competències. No cal seguir una estructura fixa i treballar cada dia el que toqui segons el que diu la planificació del curs, sinó que hem de ser flexibles, adaptar-nos a les necessitats i motivacions dels nostres alumnes i treballar a partir de conflictes o situacions noves que vagin sorgint.

 

Relaxació a través de l’educació física (Miki, Gerard i Sergi)

L’objectiu del grup dels Pirates era augmentar l’atenció a les sessions d’educació física i crec que ho van treballar de manera molt encertada, a través de la relaxació i el tai-txi. Van saber adaptar-se a les necessitats dels alumnes i al que els agrada, per això van realitzar una sessió de tai-txi amb flamenc. També crec que és molt encertada la reflexió que fan a través de les opinions dels nens, que els serveixen per reconduir situacions i adaptar-se a les necessitats de cada moment.

Aquí va sorgir la pregunta sobre si és necessari realitzar una programació de tot el curs. Com ja he comentat en el grup d’abans, crec que no fa falta, sinó que el més important és realitzar unes quantes sessions per conèixer els alumnes i veure quins són els seus interessos i motivacions i partir d’aquí i de les situacions i conflictes que vagin apareixent per anar confeccionant les sessions d’educació física.

També és destacable que van portar a terme una avaluació compartida, fermament defensada per López Castor al següent article http://www.efdeportes.com/efd94/eval.htm, en què critica la qualificació i aposta per l’avaluació formativa i compartida.

 

Ocupació racional dels espais (Oriol i Manel)

Aquest projecte estava encarat en l’àmbit extraescolar i més concretament en el futbol. Però els problema que s’han trobat els nostres companys es produeix en gairebé tots els esports d’equip i més en edats més primerenques, quan els infants s’inicien en qualsevol esport d’equip. Com que no estan acostumats a jugar en equip, tots van darrere la pilota, per tant, s’han de treballar aspectes com la comunicació verbal, la cooperació entre companys... D’aquesta manera evitarem individualismes i afany de protagonisme de certs nens.

 

Sobreviure per viure (Eric, Aisling i Alba)

Aquest grup ha treballat de forma interdisciplinar, relacionant les matemàtiques amb l’educació física i ho han fet a través d’una gimcana matemàtica, on els alumnes havien de superar diferents proves relacionades amb algun aspecte matemàtic per arribar a l’objectiu final (imaginant-se que es trobaven en una illa deserta i havien d’arribar al vaixell per salvar-se, cosa que provoca que hi hagi més motivació per part dels alumnes). Cal destacar que no han treballat continguts, sinó que han partit de subcompetències. D’aquesta manera, demostren que si treballem per competències bàsiques podem desenvolupar aquestes en qualsevol àrea i ho podem fer de forma interdisciplinar. A més, l’educació física, al ser una matèria més amena i dinàmica, pot ajudar als alumnes a treballar de forma interdisciplinar aspectes d’altres matèries (com les matemàtiques, llengües, coneixement del medi...) amb més motivació que si ho fessin asseguts a l’aula. Per tant, crec que treballar d’aquesta manera és una altra forma molt enriquidora per als alumnes.

 

Integració intercultural (Ainoa i Mery)

L’objectiu del projecte de les companyes era integrar un alumne nouvingut i poc comunicatiu al grup-classe.

Cal destacar que durant el meu període de pràctiques em vaig trobar amb moltes experiències d’aquest tipus, ja que a l’escola hi havia una gran mobilitat durant el curs: alumnes que arribaven amb el curs ja començat, d’altres que en marxaven i d’altres que marxaven una temporada i després tornaven. En el primer cas, vaig viure fins a una desena de noves incorporacions al centre, amb els problemes d’adaptació que això comporta, sobretot per als que no coneixen ni el castellà ni el català, que eren la majoria. Tot i que  el centre ja disposa dels plans necessaris per aconseguir una ràpida adaptació, com el pla d’autonomia del centre i pla d’acollida, és a l’aula, estant en contacte amb els seus companys, on els nens/es forgen la seua integració i adaptació al grup. I pel que vaig poder veure, era a les classes d’educació física on més es relacionaven amb els companys, ja que amb els jocs començaven a mostrar-se tal com eren i s’obrien més als companys.

 

No tot és guanyar (Rosa i Maria)

Aquest grup ha mostrat de manera molt explicativa (a través de gravacions) el procés de canvi d’actitud d’un nen que no acceptava la derrota i que faltava al respecte als companys i el mestre quan perdia. Així, després de realitzar unes sessions de relaxació i de treballar les emocions, el nen no només accepta la derrota sinó que fins i tot anima els seus companys després de perdre. En aquest cas, l’evolució positiva d’aquest nen ha sigut bestial.

Aquest cas es podria relacionar amb el del grup del fair play, ja que aquests alumnes que no saben perdre normalment no tenen esportivitat, ja que a ells només els interessa guanyar i és igual la manera com es faci mentre es guanyi. I com ja he comentat en aquell grup és clau fomentar entre els nens/es estratègies de raonament moral a les classes.

 

Ens motivem! (Jose, Oscar, Fran, Juan)

Aquest grup va treballar la motivació d’una nena que era rebutjada per la resta de la classe. Li realitzen una entrevista i parteixen dels seus interessos i dels esports que més li agraden, que són el ciclisme i el bàsquet. A partir d’aquí organitzen activitats adequades a les seves necessitats i en què ella sigui la protagonista (com ser la guia d’una prova ciclista o que els seus punt valguin el doble en el bàsquet). Així, la nena deixa de ser rebutjada pels seus companys, que l’escullen als seus equips i l’animen constantment. D’aquesta manera, s’aconsegueix que la nena tingui motivació per realitzar les activitats, quan abans no en tenia gens ni mica. Per tant, s’ha aconseguit fomentar la motivació de la nena.

I relacionat amb això, destacaria un article sobre la motivació de José Antonio Bueno,  http://www.ucm.es/BUCM/tesis/19911996/S/5/S5000201.pdf, on proposa unes línies generals per fomentar la motivació, que són:

- Reduir la comparació social

- Augmentar la participació en l’aprenentatge

- Centrar-se en l’esforç

- Fomentar les creences sobre la pròpia competència

- Augmentar les possibilitats d’èxit

 

El tribunal de la convivència (Hector i Javi) / Autonomia i cooperació (Miquel, Josep i Martí)

Els companys d’aquests dos grups van realitzar treballs semblants. Els primers tenien com a objectiu fomentar la convivència i relació dels alumnes de classes diferents d’un mateix curs (6è) durant l’hora del pati utilitzant jocs de cooperació-oposició. I els segons, també amb un projecte realitzat durant l’horari d’esbarjo, pretenien que els alumnes (de 1r a 4t) juguessin tots junts durant aquesta estona usant jocs de cooperació.

D’aquesta manera s’evita que els alumnes només es relacionin amb els companys de la seva classe, com passa moltes vegades, sinó que ho facin amb els de les altres classes i cursos, ja que la diferència d’edat no ha de ser cap obstacle a l’hora de compartir jocs i aprenentatges, com ja he comentat en el grup de Diferències enriquidores.

I torno a destacar el fet d’usar jocs cooperatius ja que són una gran eina per desenvolupar valors i actituds prosocials al llarg de tota l’escolaritat de l’alumne. Terry Orlick (1986) en valora quatre característiques fonamentals: cooperació, acceptació, participació i diversió. Per això crec que són ideals per treballar aspectes com han fet aquests dos grups.

 

Cuidem l’esquena (Genís, Sergi i Joel)

Els companys d’aquest grup van treballar un aspecte molt important i que s’ha de tenir molt en compte en l’edat infantil, com són les males postures. El que han intentat és que els alumnes prenguin consciència del que els pot passar en un futur si no adquireixen uns hàbits porturals correctes.

Això es pot treballar des de l’educació física, però també hem de ser conscients que ha de ser un treball conjunt amb totes les altres matèries ja que si només es treballa a les sessions d’educació física i després els nens/es seuen malament a l’aula no haurem aconseguit res. Ells ho han treballat també mostrant fotografies de problemes reals als alumnes per tal d’aconseguir provocar-los impacte i obtenir d’aquesta manera més motivació i que s’ho prenguin més seriosament.

 

Davant de males conductes... cooperem (Carlos i Josep)

Aquest grup treballa la mala conducta d’un nen problemàtic, que no respecta els seus companys ni els mestres. Ho treballen a través de jocs cooperatius i desenvolupant la competència social i ciutadana. Intenten canviar o corregir el mal comportament d’aquest nen per evitar que no influeixi negativament en l’ambient de l’aula.

 

Frustració (Pedro)

El company ens parla del problema de la frustració en un nen que té una discapacitat auditiva. El fet de tenir aquesta discapacitat crea en el nen un cert clima de desconfiança i de frustració quan les coses no li surten bé o com ell voldria. El Pedro, per superar aquesta frustració, també utilitza els jocs cooperatius, perquè l’alumne agafi confiança amb els companys i pugui superar aquest problema.

Avui en dia, amb l’escola inclusiva, ens podem trobar amb casos d’alumnes amb discapacitats a l’aula i hem de tenir a l’abast solucions i mètodes per adaptar les activitats a tots els alumnes, perquè no se sentin discriminats i puguin participar del desenvolupament de les sessions com la resta d’alumnat. I també hauríem de realitzar activitats o jocs de sensibilització, per apropar així el grup-classe a l’alumne amb discapacitat, perquè coneguin quins són els seus límits i quan se’l pot ajudar.

 

Una escola per a tots (Imma i Maria)

Les companyes tracten amb un nen a l’aula amb TDAH i esquizofrènia. Els seus objectius són que presti atenció, evitar les conductes agressives i que es responsabilitzi dels seus actes. Per aconseguir que es compleixin aquests objectius fan un pacte amb el nen, firmen un contracte, cosa que motiva i il·lusiona l’alumne, que mostra més interès per les activitats i no és tant violent amb els companys.

Les companyes han sabut treballar amb les coses que li agraden al nen, com amb la ràdio, perquè així aquest presentés una motivació cap el que feia. Crec que han fet un treball molt bo d’inclusió d’un nen amb problemes a l’aula, ja que no pot ser que perquè un alumne tingui un problema no se’l deixi fer educació física perquè és violent, per exemple. S’han de saber trobar els mecanismes necessaris per motivar l’alumne a realitzar les mateixes activitats que la resta de la classe, sempre en la mesura que sigui possible. 

 

L’educació emocional a través del joc (Blasa i Eli)

Aquest grup ha treballat les emocions i s’han basat en Goleman per treballar l’educació emocional durant l’hora del pati.

D’aquí n’he extret que cal destacar que els mestres no som simplement transmissors de coneixements, sinó que també hem de conèixer els nostres alumnes, saber què pensen i què senten, per què un dia estan tristos o per què l’endemà estan tan alegres. Les emocions tenen un paper molt important i també depenent de l’estat emocional de l’alumne, aquest prestarà més o menys atenció al que li expliquin. És a dir, crec que hem de saber escoltar els nostres alumnes, saber què necessiten i què els interessa per adaptar-nos millor a les seves necessitats.

Per tant, destaco que estic totalment amb Bisquerra quan afirma que “l’educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona i amb l’objectiu de capacitar-lo per afrontar millor els reptes que se li plentegen en la vida quotidaina”. (http://www.educaweb.com/noticia/2007/11/05/educacion-emocional-beneficio-escuela-persona-sociedad-12615.html)

Recerques Comentar esta sección

Comunitats d'Aprenentatge Comentar este documento

flecha2.doc

En el següent article, http://www.xtec.es/crp-granollers/5tp/documents/flecha2.doc, Flecha, R. (2007) explica que les Comunitats d’Aprenentatge són un projecte que va dirigit a centres de primària i secundària. El seu objectiu és el canvi en la pràctica educativa i, sobretot, fer realitat el somni que cap nen quedi marginat o etiquetat per la seva procedència social, ètnica, econòmica, de gènere, etc. L’eix del plantejament pedagògic de les comunitats d’aprenentatge és la possibilitat d’afavorir el canvi social i minvar les desigualtats. L’aprenentatge s’entén com a dialògic i transformador de l’escola i el seu entorn.

Per aconseguir aquesta transformació es mobilitzen tots els recursos existents que mantenen una postura oberta a la negociació i a la col·laboració amb els diferents organismes governamentals, no governamentals i privats. El projecte considera la participació d’agents socials com professionals i persones voluntàries. El professorat es compromet a acceptar la seva col·laboració dins de l’aula.

Les altes expectatives són un element imprescindible perquè aquesta transformació sigui una realitat.

Els principis pedagògics són:

- La creació d’una organització i d’un ambient d’aprenentatge.

- Els processos d’ensenyament-aprenentatge són el centre de la institució escolar.

- L’ensenyança es planifica per al col·lectiu i s’estableixen finalitats clares, expressades i compartides per la comunitat.

- El foment d’altes expectatives.

- El desenvolupament de l’autoestima.

- L’avaluació continua i sistemàtica: mitjançant les comissions de treball que es creen és possible avaluar i reorientar el treball de forma contínua i sistemàtica.

- La participació de l’alumnat, de la família i de la comunitat.

- El lideratge escolar compartit: es generen comissions de treball per coordinar tot el procés com una gran delegació de responsabilitats.

-  L’educació entre iguals: es dóna molta importància a la igualtat de drets de tots per accedir a tots els processos formatius.

 Objectius

Les Comunitats d’Aprenentatge tenen com a missió l’èxit educatiu i la convivència i això comporta assolir els següents objectius:

- Aconseguir l’èxit de resultats per a tothom.

- Millorar la convivència a través de la prevenció dialògica de conflictes.

- Impulsar l’excel·lència i equitat amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats.

- Garantir la participació, coresponsabilització i implicació de tota la comunitat.

- Potenciar la formació de tots els agents educatius com a valor de millora educativa.

- Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori.

 Actuacions significatives

Algunes de les actuacions més significatives de les Comunitats d’Aprenentatge són:

L’aprenentatge dialògic és la base. El diàleg entre iguals es converteix en un esforç comú per aconseguir la igualtat educativa de tots els alumnes. S’utilitza amb tothom, amb els pares, els alumnes, els mestres, altres professionals del centre, monitors, voluntaris...

Els grups interactius són una forma de concretar l’aprenentatge dialògic a l’aula amb l’objectiu de no segregar mai i no realitzar cap tipus d’itinerari ni adaptació curricular fora de l’aula. Per això, ajuden el professor o professora diverses persones adultes (altres professionals, voluntariat, familiars, etc.) per accelerar l’aprenentatge de l’alumnat i potenciar la solidaritat.

Totes les persones que formen part de l’entorn de l’alumne l’influencien en el seu aprenentatge tant a casa com a l’escola, participant com a voluntari/a i en les comissions mixtes de treball. Aquestes persones, en els grups interactius, aporten la seva diversitat de coneixements i experiències mentre fomenten l’aprenentatge entre iguals.

Amb tot, s’aconsegueixen en una mateixa dinàmica tant l’acceleració dels aprenentatges instrumentals com el foment de la solidaritat.

L’educació inclusiva, en què tots els alumnes estan a classe el major temps possible. Es prioritza que l’alumne passi la major part de les hores lectives a la seva classe, amb els seus companys.

La formació de familiars incideix significativament en l’aprenentatge dels seus fills i filles. Les Comunitats d’Aprenentatge es caracteritzen per obrir les possibilitats formatives no només al professorat i l’alumnat sinó també als seus familiars. D’aquesta manera s’aconsegueix, a més d’afavorir la formació demanada pels familiars, avançar cap a la coordinació amb les famílies, un dels aspectes on es posa més èmfasi des de les Comunitats d’Aprenentatge.

Les Comunitats d’Aprenentatge estan desenvolupant pràctiques de lectura dialògica a través d’activitats com les tertúlies literàries dialògiques, biblioteques tutoritzades o grups interactius, que estan accelerant l’aprenentatge de la lectura a la vegada que el doten de sentit.

Opinió personal:

Considero com a molt positives les comunitats d'aprenentatge, i em baso en el fet que les vaig poder viure de primera mà en l'escola on vaig fer les pràctiques, l'Escola Joan XXIII, que va ser el primer centre de Lleida que va entrar a formar part de les comunitats d'aprenetatge. En aquesta escola, on la gran majoria d'alumnes són d'origen estranger, es dóna molta importància a la convivència, un dels punts forts de les comunitats, i es treballa conjuntament entre mestres, alumnes, familiars, personal no docent, voluntaris... per assolir l'èxit educatiu i la igualtat d'oportunitats, per obrir el centre al territori i fomentar la participació de tota la comunitat.

Per aconseguir-ho, l'escola porta a terme les actuacions que he esmentat abans, com una educació inclusiva, els grups interactius en diferents matèries, l'aprenentatge dialògic per part de totes les persones que formen part del centre, i la formació de familiars.

flecha2.doc (45.6 ko)

Cites autors Comentar esta sección

Fent referència al projecte que treballem amb el nostre grup poso aquesta cita literal de Xavier Besalú Costa al seu llibre Diversidad cultural y educación, ja que crec que és molt important i que qualsevol docent l'hauria de tindre en compte a l'hora de treballar amb nens/es:

"Un fet tan simple com la confecció de dos equips entre tots els alumnes de la classe molt sovint es converteix en un calvari per aquell que no ha estat elegit fins al final o en un instrument de poder en mans de determinats líders grupals."

Besalú, X. (2002: 24)



I seguint fent referència al treball en grup, destaco una altra cita sobre l'empatia, aspecte que nosaltres treballem en el projecte. Ens basem en la competència social i ciutadana, centrada més concretament en l'empatia, per mirar de solucionar qualsevol problema de rebuig que pugui sorgir entre companys de classe. La cita l'he trobat al llibre L'educació moral a l'escola. Teoria i pràctica, de Puig, J.M i Martín, X. i és la següent:

"Una persona incapaç d'entendre els arguments, sentiments i punts de vista dels altres mai aconseguirà construir una experiència realment moral."

Puig, J.M i Martín, X. (2000:39)

 

Referències bibliogràfiques Comentar esta sección

- Besalú, X. (2002).  Diversidad cultural y educación. Madrid: Síntesis Educación.

- Orlick, T. (1997). Juegos y deportes cooperativos: desafíos divertidos sin competición. Madrid: Popular.

- Parlebas, P. (1988). Elementos de sociología del deporte. Màlaga: UNISPORT.  

 

Sobre les Comunitats d'Aprenentatge:

- Valls, R. 2000. Comunidades de Aprendizaje. Una práctica educativa de aprendizaje dialógico para la sociedad de la información. Universitat de Barcelona.

-          Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya. http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/comunitats_aprenentatge_document_marc.pdf. [En línia]. [Consulta: 9 de maig de 2011].

 Sobre l'empatia:

- Repetto, E. (1992). Fundamentos de orientación. La empatía en el proceso orientador. Madrid: Morata.