Portafoli de Amalya Amirjanyan

ROBÓTICA? Comentar aquesta secció

 

El procés de la nostra robòtica és el següent: naixement, vida i mort. Cada un suposarà un sentiment, uns més que altres. La nostra robòtica comença amb el naixement, encara en el punt exacte per a manipular la nostra ment, injectar-nos idees, creences, tradicions. La vida, la vida ens suposa moltes nits, moltes preguntes que no poden ser respostes, molts pals i moltes glòries, moltes comparacions en espills. Seguim manipulant-nos, sí, a nosaltres mateixos, som pròpiament dit, reflexius, si fem quelcom amb les nostres ales, és, perquè, d'una manera o un altre, així ho hem volgut. Potser no coneguem les nostres ales, potser no sapiguem volar, o potser no les tinguem. Però llavors, només la nostra ment pot donar amb la gènesi, creure que ho tenim, que podem i llançar-nos al buit, o al ple. Potser aprendrem a volar, o tal vegada ens estavellem. Però, llavors, quin sentit té no intentar-ho, no arriscar-se, perquè al cap  i a la fi tots els nostres dubtes arriben a un fi, i totes les nostres ales, acabaran soterrades en els núvols."

Em pregunte quan s'ha convertit eixa robòtica en ales, en ales amb sentiments, en ales que volen, o estrellades, però almenys amb mèrit.

XARXES SOCIALS Comentar aquesta secció

En l'actualitat, podem trobar la nostra vida en les xarxes socials, ens predisposem per complet a la ''núvol'' i ací és quan acaba la nostra privacitat. Però som conscients del que això suposa? Comencem amb un compte d'Outlook/correu, que pareix el més inofensiu d'aquest món, seguit per Facebook, Instagram, i una llarguíssima llista d'apps, on ens mostrem al complet. Cada recerca, cada correu enviat, cada imatge pujada, és un rastre que deixem en aquest món virtual. La gran majoria de la societat de hui en dia, no té cap control sobre aquest núvol, sinó que és aquest món virtual el qual ens controla a nosaltres. Açò és així, amb el rastre deixat, esta intel·ligència artificial no presenta recomanacions de qualsevol tipus segons els nostres interessos, bendito caché, o maleït, segons ho veges. Estem deixant un rastre tan profund que fins a l'hora de buscar treball o contractar a algú, la primera cosa que es fa és buscar l'usuari en Google o directament a Facebook, per a veure com és la seua vida, els seus interessos, els seus gustos, etc., i d'esta manera decidir si és adequat per al treball. Tot açò ens suposa un gran esforç mental, i pot inclús provocar estrès o depressió. La clau està en no abusar del seu ús, sinó, a tindre un mínim control i aprofitar els avantatges, sense deixar-nos portar per este món infinit en aplicacions, webs, plens de trampes, virus i hackers.

LES LLENGÜES Comentar aquesta secció

Les llengües, els idiomes, són un gran món descobert, però en constant exploració. Estes ens permeten una interacció, un tant més profunda, amb altres persones de països i de cultures completament diferents de la nostra. He fet referencia a les llengües com ‘’un món’’, ja que no és només un conjunt de lletres que en un ordre diferent del nostre tenen un significat diferent, sinó perquè una llengua es pensa i aquest pensament pot canviar de parèixer depenent de l’idioma. Açò potser serà així per la relació de l’idioma amb una cultura, forma de vida, etc. En un mateix país por haver-hi moltes llengües, normalment una principal i una altra secundària, una considerada superior sobre l’altra, ja que políticament un idioma en un mateix lloc. Al llarg de la historia hi ha hagut constants conflictes en tot el món quant a llengües dominants, arribant inclús a crear un idioma mundial. En canvi, actualment hi ha un ranking dels idiomes més parlats, on destaca l’anglès, entre altres.

COCACOLA Comentar aquesta secció

Qui no coneix la Coca-Cola? Esta empresa experta en begudes refrescants ha llançat un espot publicitari amb què intenta endinsar-se en el nostre dia a dia. En este anunci podem veure com un jove entra a un bar comú, s'acosta a la barra i demana una Coca-Cola, ací és on comença el cim d'este espot. A continuació, la cambrera d'una manera impulsiu li explica que no és una Coca-Cola qualsevol, i assenyalant a la resta de clients li va explicant que cada Coca-Cola té una característica diferent ''¿soy yo o hace mucho calor?'' o ''Baila como si no hubiera un mañana'', on el jove anomenat anterior ment li demana ''tengo una prisa que no veas'' i gràcies a açò comencen a flirtejar. Al final d’això, ens inviten anar a un bar i viure els molts moments que es puguin donar; des d'un començament ja sabíem que, com els seus altres molts anuncis, aquest destacaria notablement, tant per la seua posada en escena com per la seua redacció. Amb aquest breu i concís anunci, es fan grans beneficis per part de les moltes empreses que empren este famós producte, ja que, com hem dit anteriorment, ens inviten a consumir dels bars i del producte. En definitiva, a partir del minut 0:08 el cim de l'espot és un poc incert, o més aïna, estrany, perquè es produeix un breu canvi de context que ens deixa un tant desconcertats. D'altra banda, podem veure un costat positiu, açò és, incita als espectadors a l'oci, acudint a bars, relacionant-se amb gent i d'alguna manera, deixar de banda l'addicció a la tecnologia, almenys per uns breus moments."

LA MEUA PRIMÀRIA Comentar aquesta secció

La meua trajectòria escolar, concretament, la meua experiència en l'educació primària com a alumna, ha sigut prou agradable i acollidora.

Jo, havent nascut en Armenia, em va costar un any aprendre espanyol, un any en què no parlava amb ningú. Quan em vaig mudar a Burjassot, em van ingressar en un col·legi amb una organització caòtica, i passat un any la meua mare em va canviar Joan XXIII, que com el seu nom indica és un col·legi religiós, creat a finals dels anys 60, és un col·legi concertat que facilita l'accés a qualsevol xiquet.

Els meus primers mestres i tutors van ser increïbles i una gran influència per a mi. Els professors eren pocs, per tant, només teníem classes A i B, on un mateix professor donava totes les assignatures comunes excepte educació física, anglès, música i religió.

Quan detectaven que algun alumne començava a baixar la mitjana en l'assignatura els portaven a suport, mentres la resta de la classe continuava amb la classe normal, açò realment ajudava molt, almenys a mi

Els mestres sempre han buscat motivar-nos en totes les seues classes, per a així nosaltres sentir la mateixa passió com la que tenien ells.

En moltes assignatures aplicaven tècniques innovadores per a facilitar l'aprenentatge de conceptes que eren totalment desconeguts per a nosaltres, com per exemple, aprendre caminant, inventant-nos cançons amb una base rítmica tradicional o també ballant.

També utilitzaven molta tecnologia per a explicar temari, com també diversos treballs en equip per a millorar la capacitat cooperativa, aprendre a compartir i ajudar.

 

PER QUÈ MESTRA? Comentar aquesta secció

Una qüestió molt digna per a estudiants de magisteri. Realment m'ho han preguntat moltes vegades i la meua resposta sempre comença amb un silenci i acaba dient ''per vocació''.

La societat té una imatge errònia d'aquesta professió, els seus comentaris sempre són: ''Però si només manen deures'' ''La mitat de l'any tenen vacances'' o ''Eixa carrera esta xuplada, l’únic que es fa és dibuixar''. La clau de la qüestió és que tot això no val tant com per a passar, aguantar, tota una vida fent quelcom que no t'agrada.

D'ací sorgeix la meua opinió, que la gent tiga una imatge equivocada, i que desprestigia la professió, i tots els estudiants de magisteri que estem ací, és perquè en certa manera volem canviar totes les ''malinterpretacions''. No recorde en quin moment vaig decidir estudiar magisteri, perquè, com ja he dit, simplement és vocacional. Tenia moltes coses en ment, deia, vull estudiar medicina, policia nacional, psicologia i crec recordar que fins a auxiliar de vol, però magisteri sempre ha sigut prioritari. La pregunta contínua que em feia ma mare era: ''Però si una professió no té res a veure amb l'altra, no entenc el perquè de tantes carreres''. Ara conec la resposta a esta pregunta, si que han de veure una amb l'altra, de diferents maneres, però en totes hi ha xiquets implicats, ja siga la seua seguretat, salut, estabilitat psicològica, etc.

''Tenim la gran responsabilitat de guiar els xics perquè no acaben afonant-se, venint-se baix, a mitat de camí, convertint-se en insignificants''.

Esta oració de la pel·lícula ''Detachment'' explica perfectament una de les raons per les quals vull, aspire, a ser mestra.

En molts altres països aconseguir una educació com per exemple la que Espanya facilita als seus habitants, no és gens fàcil, per desgràcia, i ni les possibilitats són les mateixes i molt menys la qualitat, ni la intencionalitat de la dita educació. Sempre trobarem persones interessades en la ignorància, i a més ignorància, millor per a ells.

D'alguna manera sent que és el nostre deure evitar-ho i formar xiquets que sobretot no tenen coneixement de com de ràpid pot canviar la seua vida. Sent que als mestres no els deuen de deixar la seua professió perquè vagin a guanyar un salari escàs, quan hi ha xiquets i xiquetes que no poden  permetre's una necessitat com menjar, i no un capritx com un Ferrari. És el nostre deure garantir una educació mínima a tots eixos xiquets per a vèncer eixa ignorància i adquirir un coneixement crític. I quan arribi a veure a algun dels meus alumnes fent-ho, eixa serà la meua satisfacció, i la meua resposta a totes eixes preguntes."

ESTIMA'T Comentar aquesta secció

Un matí et despertes i comences a replantejar-te tot, reflexiones ''¿Què faig jo aquí?, et preguntes, ho estic fent bé?, ací ja et bloqueges i no saps com reaccionar.

Si quelcom has aprés fins ara és que, si segueixes els teus instints, el desig dels teus sentits, el penediment no és cap opció. A més, ja està fet, no ho pots canviar, només millorar-ho, la paraula penediment ja no està en el teu vocabulari, ho has suprimit.

Prossegueixes amb una altra sèrie de preguntes típiques, et dius a tu mateixa que ja val, perquè no deixes de preguntar-te tant, qüestionar-te tant i simplement vius el teu dia a dia, com el sents realment.

Comences a canviar i la millor elecció que has fet en molt de temps, deixar d'oprimir-te, i començar a mostrar-te tal qual eres, això és, mostrar els teus sentiments, ets més extravertida, no et guardes els sentiments, lleva't els complexos, se feliç, perquè ningú, en aquest món, ho farà per tu.

Eres perfecta, però per a tu mateixa, no per a ningú més, així que, estimat, no ho oblides.

I per favor, continua admirant-te

MOTIVACIÓ Comentar aquesta secció

M'he transformat en felicitat, en extraversió, en somriure. Sóc motivació 24 hores del dia.

Crec que no són conscients de la importància d'esta paraula, de tot el que comporta. Transmet una energia impressionant, una felicitat i un nivell de contagi màgic.

Potser serà per la gent nova amb què m’encreui, uns es queden i altres se'n van, però vaig extraure el millor de tot i tots. I als que els falta quelcom positiu en la seua vida, ací aparec.

Suprimisc el tòxic, no pose títol al sentiment, omplisc el got al complet i calmo el mal extern, transmet energia, cree ideologies i pensaments. Genero valentia, transforme, guie, sóc natural.

Senyors, sóc una veu sense cara, la que vol veure't somriure, sóc La Motivació.

ENCREUAMENTS Comentar aquesta secció

Ens encreuem amb milers al dia, intercanviem mirades, unes més còmodes que altres, altres més còmplices que altres. Alguns transmeten, altres indiferents.

Hi ha gent que quan creu en quelcom és capaç de transmetre't un missatge, o transmetre't les seues emocions, és tan màgic. Una de les coses més importants és saber connectar amb la persona que hi ha darrere dels teus passos, la persona que veurà el que has fet. El següent, és saber xafar correctament empremta a empremta, pas a pas, al teu ritme.

A on van eixos passos, no és important, sinó el camí, la direcció que tries, avançar canviar, evolucionar i seguir el camí cap avant.

Et portarà coses noves, son per arribar, són millors del que alguna vegada has pogut imaginar-te, et sorprendran.

Transmetrà tanta màgia, que t'aconselle que no et perdis en el cel, però sí que balles amb les estreles.

AMALGAMA Comentar aquesta secció

Et despertes, són les 7 del matí, encens la tele, portes una setmana dura, estes sensible, però així i tot motivada, amb molta força i molta lluita per donar.

En la tele, poses el canal quart, i el que veus és un dels milers de documentals de la vida en África, veus xiquets, xiquets que viuen massacrats, sense drets, xiquets que són explotats, un mínim d'ells va a escola, que alegria, no! , xiquetes que no tenen una altra funció que les tasques domèstiques, casar-se i tindre fills, xiquets que són explotats, literalment, en mines, i que aspiren a formar una família.

Parlem del tercer món, primers en demacració, segons en sobre vivència i tercers en educació. És açò el que volem per a este món?

Ple segle XXI, com més avancem en temps més retrocedim en història, tot es torna a repetir, l'espècie humana no aprèn.

Amb opressors i amb oprimits, amb l'intercanvi de papers, amb transformacions, amb avantatges immerescuts, i rècord en injustícies.

Creant a generacions consumistes, alimentant al capitalisme, amb generacions classistes i amb competències d'ignorància, que, sent realistes, com més ignorància, millor vist.

ESCUT HUMÁ Comentar aquesta secció

Tens mil idees murmurant-te, i arribat el dia, paren, ja no murmuren, criden amb totes les seues forces. Idees que no saps com realitzar-les, com donar-les a conèixer, i transmetre amb tota eixa força, un missatge.

La meua ment creua fronteres mentre els meus ulls veuen pólvora mullada, mullada de sang i llàgrimes. Bombes d'injustícia, i crits de lluita. Quilòmetres de sobre vivència i impotència per a la pau i pel dolor. La lluita no ha acabat, no acabarà, no s'oblidarà.

Milers fan oïdes sordes, ulls cegos, llavors, em pregunte què faran amb la ment.

Les seues idees són, que com més lluny, millor, no ens afecta, quan ens afecte, actuarem, eixa és la ideologia actual.

Ho sent, però si ara no es lluita pel bé del món, dels teus veïns, de la tranquil·litat, ni inclús per la teua consciència tranquil·la. Quan t’arribi a tu, la teua lluita serà en va, haurà augmentat, i la teua ideologia tindrà efecte rebot xocant contra tu.

Per això, ama, lluita, avança per a aconseguir que eixos crits, siguin la veu cantant que deixen sense parla al cantar.

EN LA MEUA NATURALESA Comentar aquesta secció

Se'ns ha oblidat el valor de la naturalesa, dels orígens, i sobretot, el seu poder.

Potser serà per on vaig nàixer jo, però hi ha sers preciosos en este món que no coneixen el poder que té la naturalesa, no parlem només de poder medicinal, ni del poder de fer del simple, l'inimaginable, sinó del que transmet, la pau que et fa sentir, pau interior, tranquil·litat i inclús amor.

Imaginem-nos una casa rural de camp, situat en un poble de l’est d’Europa, un poble que ha patit des de fa centenars d'anys. Esta casa amb un hort especial, un hort que ha sigut cultivat amb molt afecte generació rere generació, un sòl lloat, rodejat per milers d'hectàrees de muntanyes, muntanyes que cultiven història, i que són alimentades per rius, resplendents rius que donen lloc a la mare de tota naturalesa.

UN POBLE Comentar aquesta secció

Un món i milers de variables, tota una història viscuda, tota una història per a recordar, però que pocs s’atreveixen a comptar. Unions, divisions, famílies, avantpassats i successives guerres, odi, molt odi acumulat, i un genocidi acabat en compassió. Un únic país, que en el fons del seu ser, es considera família, estan units en la seua lluita, al llarg de tota la seua història, encara per milers de massacres, no han pogut ser separats. I separats per elecció pròpia, coincidint a milers de quilòmetres dels seus orígens, han format un xicotet país. Per a ells, el concepte país es defineix com a família, sens dubte. Família que, sotmès a constant patiment, dolor, i pressió, no perden honradesa, ni la fe per a aconseguir una pau, encara que complicada, no impossible. Hi ha un dita que diu així, ''La pitjor experiència, és el millor maestro'', i en aquest cas, l'experiència, no cessa la lluita, crea una lluita encara més esperançada per l'alliberament. Diguem-ne, que parle d'Armènia

UNA MUNTANYA Comentar aquesta secció

Subestimem el poder que pot arribar a tindre una muntanya. Esta muntanya té una història impressionant, i encara li queda molt que viure. D'ella, es diu que, l'arca de Noé es troba en ell. D'ella, es diu que, separa dos països. Separa dos cultures, i defèn les seues existències i paralitza una confrontació. Però, així i tot, ambdós lluiten per ella. Considereu-ho una contradicció o una ironia, però esta lluita no cessa. Posem que parle de l'Ararat, una muntanya que cultiva història. Tots l'admiren, jo l'admire, és preciosa. El mode en què reposa la neu en el seu pic, en la seua falda, com la boira l'abraça, o com lluïx amb un mínim de sol. Fa d'un núvol terriblement fosc acompanyat d'una tempestat, un fred immensament agradable i acompanyat d'esperança. Com bé va dir el bon escriptor Hovannes Shiraz, ''Permeteu a totes les nacions aconseguir la lluna, però als armenis, l'Ararat.''.

AMALYA Comentar aquesta secció

Ja coneixeu alguns dels meus pensaments. Tinc una trajectòria llarga, amb milers de contradiccions, el millor que m'ha pogut passar.

Els meus orígens vos porten a Sisian, un poble meravellós del sud-est d'Armenia. A un país que ha patit, que ha lluitat i per això, sobreviu.

Dos grans famílies llauradores privilegiades, que viuen de les seues collites un dia decideixen unir-se per amor.

Construeixen una casa, viuen tota la família en ella, la família al complet, compartint el fred i buscant la calor. Era l'any 2001, es va congelar tot, Robert Amirjanyan. Tot continuava, la família continuava mirant pel seu futur, futur que el país no concediria.

Eixe mateix any, es va produir el major canvi inimaginable, paregut a la metamorfosi de Kafka, una mudança que comportava molt.

Tenint ja família a Espanya, prenem un vol, un vol fortuït, la major sort i esglai, després d'haver perdut el vol original que va acabar en esclat. Amb totes les nostres dificultats, infraccions i lluites, vam aparèixer a Alacant, on comencem a formar el nostre futur. Pares que treballaven nit i dia, i amb un germà que, mentrestant, criava la seua germana de 4 anys.

Alacant, tan bella ella. On en un any no vaig pronunciar cap paraula, desenrotllava la meua introversió, un any em va portar dir una frase completa. Amb la companyia única d'Antonio Carretero, un xiquet que en l'escola m'ajudava i recolzava, inclús sense parlar.

Als dos anys, per treball, es va produir una altra mudança, Burjassot ens esperava, fins hui en dia. Els meus pares no han canviat, lluitant per treballar, un germà que ara està treballant a Barcelona, va aconseguint les seues metes de frontera en frontera. I jo a Castelló, allunyant-me cada vegada més i desitjant aconseguir cada vegada més les idees que em criden.

Les meues vivències són extenses, les meues experiències àmplies, i la meua metamorfosi, constant.