Portafoli de Maria Isabel Angulo Canosa

Biografia Comentar aquesta biografia

Imatge representativa Maria Isabel Angulo Canosa

Hola, benvinguts al meu portfolio o diari d'aprenentatge.

Sóc Isabel Angulo i tinc 19 anys. Estic en segon de Magisteri de Primària. Vaig triar aquesta carrera perquè m'agraden els xiquets i poder ensenyar-los tots els meus coneixements. Realment em vaig donar compte que de veritat m'agradava aquesta carrera quan al cap de 9 anys vaig tindre els meus dos nebots, en eixe moment vaig comprendre que jo volia dedicar-me a la docència.
Sóc una persona que sempre que puc necessite estar amb els meus amics i familia, ja que són el motor de la meua vida.
Ací publicaré totes les coses que m'han paregut interessant de les classes o qualsevol tema relacionat amb la llengua català. Espere que us interesse les publicacions que aniré posant al llarg del curs. 

 

   

La importància de la memorització i l'expressió oral.
Comentar aquesta secció

Avui, vaig a centrar-me en la importància que hem de donar-li a l'expressió oral, sobretot en aquesta etapa tan important, ja que es practica diàriament a les aules amb els alumnes. Necessitem remarcar que no és prou amb el treball quotidià de comunicació i diàleg que se sol desenvolupar a les classes, ja que hem de realitzar activitats que actuen en el desenvolupament de l'expressió oral.

Hem de tindre en compte i analitzar cada activitat que realitzem a les aules per a observar si responen a la unitat didàctica, si els incita en la lectura i si realment s'està desenvolupant en aquestes l'expressió oral dels alumnes. Per tant, podríem fer diverses activitats com, per exemple:

●  Jocs de compressió d'ordes.

●  Joc de construcció de frases. Partint d'una paraula es van fent preguntes sobre ella.

●  Memoritzar poesies.

●  Inventar rimes. Primer la mestra perquè aprenguen a fer la construcció de la frase i després que ho facen ells.

●  El conte, ja que és fonamental en aquest aspecte.

●  Contes incomplets. Es comença contant un conte, i després ha de continuar un altre xiquet.

●  Transformació d'objectes comuns. Plantejar situacions.

Aquest tipus d'activitats han de ser fomentades pels mestres des d'un principi on l'aula s'ha de convertir en un entorn comunicatiu, on el docent de primària és fonamental perquè en aquesta etapa els alumnes comencen a consolidar una adequada expressió oral. També, és important que els pares reforcen aquesta pràctica per a què no s'oblide, ja que serviria de poc tot allò que aprén a l'aula.

Ara explicaré un joc que he trobat i m'ha paregut interessant i que tracta sobre aquest aspecte dit anteriorment. Per a fer l'activitat s'ha de dividir el grup en dos equips, i després sol·licitar a un integrant de cada equip que isca del saló o la classe (retirant-se prou, per a què no puguen escoltar res), mentrestant, se'ls dona a la resta d'equips un tema, per a què una persona de cada equip ho dibuixe, amb certes característiques. Per exemple, un equip dibuixa un bosc amb un arbre gran i un home al costat dret, a l'altra part un riu amb quatre peixos, i a la part de dalt uns núvols i el sol. L'altre equip dibuixa una ciutat amb tres cases i un edifici de tres pisos, núvols i el sol. Després de donar a cada equip el que es va a dibuixar, es divideix el pintarrón en dos. Entren les dues persones que estaven fora, compten fins a tres i tot l'equip crida el que es deu dibuixar, al mateix temps. La persona que dibuixa ha d'estar pendent que el seu equip li diga el que ha de fer. L'equip que dibuixe les característiques sol·licitades guanya. En aquesta activitat es pretén fomentar l'organització i expressar clarament les indicacions que  han de seguir i prestar atenció a les indicacions de l'equip.

Finalment, m'agradaria finalitzar amb una dita que m’ha resultat interessant: L'èxit o el fracàs del xiquet en totes les activitats depén del grau en què s'haja desenvolupat el seu domini actiu sobre el llenguatge. (Feldman,D.) .

  

Textos instructius
Comentar aquesta secció

Aquesta vegada us escric per a informar-vos sobre que són els textos instructius, quines són les seues característiques, perquè serveixen i de quina manera es pot aplicar en l'aula de Primària perquè els alumnes aprenguen.

Primer hem d'explicar perquè serveixen els textos instructius. I, per tant, hem de dir que tenen com a objectiu principal ensenyar al receptor per a regular el seu comportament en el futur, l'ajuden dirigint, ensenyant, ordenant o aconsellant realitzar determinades accions. Estan presents diàriament en la nostra vida quotidiana, tant en el col·legi com fora d'ella.

Aquestos textos tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada."

Podem trobar diferents marques característiques com, per exemple:

  • Estructura ordenada per passos.
  • Llistat d'elements, peces o ingredients.
  • Abundància de fórmules instructives.
  • Il·lustracions o esquemes.

Es pretén que l'alumnat aprenga amb les situacions que es mostren al llarg del material. Se li indueix a treballar en equip i a fer ús de les noves tecnologies per a conéixer tot allò que s'ha relacionat amb els textos instructius.

L'objectiu és que l'alumnat llija la informació abans de començar a realitzar les activitats i faça un resum de text instructiu utilitzant els consells facilitats. El docent estarà present per a la resolució de possibles dubtes.

Cal ensenyar-los als xiquets que els utilitzem constantment en classe, ja que els professors sempre estan donant ordes del que han de fer els xiquets, com, per exemple, ara has de fer aquesta activitat, així no s'ha de fer…

Una de les coses que jo plantejaria en les classes de Primària és que cada setmana un alumne siga l'encarregat de preparar-se un text instructiu fent de mestre. Així, els alumnes ho entendran amb més facilitat el concepte de text instructiu.

Finalment, un dels exemples d'aquests textos podria ser una recepta de cuina, en la que es van donant les instruccions pas per pas:

 

Ingredients:

- prunes passa, 3/4 quilos.

- sucre, 2 cullerades.

- farina, 150 grams.

- llet, 1 got.

- ous, 3 unitats.

- sagí.

- sal a gust.

https://www.youtube.com/watch?v=UKZcCPpbvZA

  

Vicent Giner
Comentar aquesta secció

El passat 13 de desembre va vindre un xic anomenat Vicent Giner a fer una conferència. A pesar de no haver pogut assistir a la seua classe, a través de companys i veient el vídeo sobre la xarrada que va donar em va paréixer interessant fer una entrada sobre ell.

M'agradaria començar dient una frase que va dir al principi: Esforç i sacrifici estan sobrevalorats. Amb el que va dir en començar ja sabia que seria una xarrada molt interessant. És una persona que va més enllà del comú, o millor dit del que estem acostumats a veure en les classes. És professor de Primer i Segon de Primària, a banda de tutor. M’agrada la manera que té de parlar sobre els alumnes, la il·lusió per fer que el sistema educatiu canvie. És una persona que veient totes les coses que fa per i per als seus alumnes s'aprecia que vol trencar amb el sistema que hi ha ara. Considera que no per manar més deures, fer exàmens, s'aprén millor, ja que ell prefereix no fer això, encara que els prepara moltíssim, però amb altres tècniques que a poc a poc ha pogut observar que han sigut efectives.

Un dels primers projectes que se li va ocórrer va ser fer una cançó per als alumnes, Benadressa Reggae. En 1º de Primària va fer un taller de poesia on els alumnes havien d'escriure tot el que ells pensaren però que poguera rimar. En veure que tots els projectes estaven tenint bons resultats va voler fer una ràdio setmanal on els protagonistes eren ells mateixos, els alumnes. Cada vegada els xiquets estaven més entregats en la ràdio, volien fer anuncis publicitaris, posar pauses, música, en resum, consideraven que era motivant per a ells, ja que sentien que els mestres els tenien en compte.

Ací us deixe l'última notícia en la ràdio, amb la secció parla'm de tu. Parlen sobre un alumne nou, Alejandro que és el seu primer any al col·legi i els locutors, en aquest cas dos alumnes li fan preguntes sobre què és el que més li agrada del col·legi i també el que menys li agrada. És una secció per a què  ells es desenvolupen, i per tant una manera diferent d'ensenyar.

http://www.ivoox.com/benaradio-16-17-programa-7-primer-audios-mp3_rf_15353519_1.html

Altra frase que vull remarcar va ser quan va dir que l'aula és una microsocietat. Al principi em vaig quedar sorpresa perquè no arribe a entendre-ho, però a mesura que anava explicant-ho em vaig donar compte que tenia tota la raó, ja que passa habitualment. Fa una comparació entre dictador i professor. Considera que moltes vegades s'equivoquen els mestres en la postura que trien, que és pareguda a la d'un dictador, ja que volen xiquets tranquils, que no molesten en les seues classes, estudiosos.

També m’ha paregut interessant parlar sobre la manera en què ha defés als alumnes. Deia que calia formar individus lliures, crítics i aptes per a la vida en la societat. Per tant, som els mateixos mestres els que tenim la capacitat de poder canviar el món, i d'aquesta manera innovar en l'educació.

És dels pocs professors que conec que tenen aquesta manera de pensar i aquesta visió respecte a ells. La il·lusió de poder fer diferents projectes amb els xiquets, ja que, si sabem el que els agrada, la qual cosa els interessa, la qual cosa els apassiona, precisament en això és on s'ha de posar tot l'esforç, a fer que gaudisquen i prenguen la iniciativa.

Amor o por?, va ser la pregunta final que va fer. Evidentment amor ja que cal fomentar això i no la por. Estem educant des de la por i no deixant que els alumnes siguen lliures i això és perillós perquè la feina del mestre és molt important, ja que molta gent no valora això.

Si no sentim amor pel qual estem estudiant, per la qual cosa en un futur serà el nostre treball, el nostre dia a dia, és moment de plantejar-se si realment estem en la carrera adequada perquè si no els perjudicats seran els xiquets.

En finalitzar de veure la conferència va fer que em plantejara milions de preguntes i reflexionara sobre totes les coses que ha dit. I finalment crec que potser no està en les nostres mans la possibilitat de canviar tot el sistema, però si canviar la nostra forma d'ensenyar i motivar als xiquets.

  

Contrast entre el català i el castellà
Comentar aquesta secció

Són molts els xiquets que veuen dificultat al parlar català, ja que del mateix alfabet es pot reproduir dus llengües que són distintes, per això molts s'equivoquen a l'hora d'escriure en català.

Encara que aquesta assignatura està present des d'infantil, com podem observar quan arriben a Batxiller molts encara segueixen sense saber pronunciar o parlar perfecte el català. Podem diferenciar els errors més freqüents.

Una de les principals dificultats són els sons vocàlics, com per exemple ''hermana'', ''germana''. Les vocals castellanes són 5, a,e,i,o,u i en canvi en català són 8, la a, e,o castellana o neutra, la z i la ix."

Una de les dificultats més comunes són alguns dels pronoms àtons. Les regles d'accentuació són pràcticament les mateixes, regint-se en si són agudes, planes i esdrúixoles, encara que en català les regles d'accentuació són distintes. Al final es pot memoritzar i aprendre. Però cal tindre en compte que els accents a diferència del castellà poden ser oberts o tancats. Quan es tracta de la lletra a sempre és obert, en canvi en les lletres e,o pot ser tant obert com tancat depenent de les regles.

És cert que estudiar o aprendre en la que no és la teua llengua materna és més complicat, ja que en diferents pobles es parla d'una manera o una altra depenent de la situació geogràfica. Per tant, quan s'exigix que tots parlen la mateixa llengua, en aquest cas el català, és quan ens adonem de la varietat lingüística que hi ha d'una mateixa llengua i la dificultat que comporta això."

D'altra banda, en molts col·legis no s'obliga des de xicotet a aprendre aquesta llengua i per tant després resulta més complicat aprendre el contrast que hi ha del castellà al català. També és cert que el castellà té major poder lingüístic quan a valencià i cada vegada en molts llocs s'està perdent aquesta llengua.

Finalment, és important com a mestre tindre una competència lingüística i ser capaços d'establir un contrast entre dues llengües amb l'objectiu d'evitar possibles errors ortogràfics en els nostres alumnes o el problema de transferència d'escriptura d'un idioma a un altre.

  

Reflexió sobre la tasca de fer de correctors
Comentar aquesta secció

El poder aprendre a través dels teus companys és una de les coses més gratificant que hi ha. És necessari saber dels nostres propis errors, però també poder veure l'altra part, és a dir, com els teus companys veuen el treball que has realitzat.

És una de les activitats on les critiques han de ser constructives per poder corregir aquests errors per a les properes entrades.

En aquest cas a Lluis i a mi ens ha tocat corregir-nos dits porfolios.

El paper de corrector és una tasca àrdua i difícil perquè comporta tenir tota la pressió en corregir al teu company les fallades que has pogut observar, doncs recau sobre tu l'obligació que el que s'ha corregit siga correctament, doncs el teu company confia que el que has dit siga gramatical o lexicalmente correcte.

Les diverses estratègies que he utilitzat de feedback van ser les següents.


En primer lloc, la de correcció explícita on se li diu al company d'una manera directa però educada l'error que té i així poder corregir-ho. Aquesta és una de les estratègies que si no s'utilitza d'una forma molt cuidada pot arribar a ser la forma més agressiva arribant a molestar al company. En aquest cas, atès que sabíem que ens estàvem corregint el porfolio mútuament, Lluis no va considerar que va ser una crítica, sinó una correcció

En segon lloc, una altra de les estratègies utilitzades va ser la tercera, en aquest cas la de necessitar un aclariment, (Clarification request. By using phrases like "Excuse me?" or "I don't understand," the teacher indicates that the message has not been understood or that the student's utterance contained some kind of mistake and that a repetition or a reformulation is required). Mentre que Lluis estava relatant fragments del portfolio, jo quan percebia algun tipus d'error em donava per confosa com si tinguera en ment algun altre tema, demanant així que per favor m'ho repetís i ell automàticament intentava esmenar l'error perquè Lluis entenia la pregunta com si ell haguera tingut alguna incoherència en el text i per tant, ell intentava corregir aquest error intentant aclarir el text.

Finalment, conjuntament amb l'estratègia anterior vaig utilitzar el 5º mètode (Elicitation. The teacher directly elicits the correct form from the student by asking questions (e.g., "How do we say that in French?"), by pausing to allow the student to complete the teacher's utterance (e.g., "It's a....") or by asking students to reformulate the utterance (e.g., "Say that again."). Elicitation questions differ from questions that are defined as metalinguistic clues in that they require more than a yes/no response). Així, cada vegada que utilitzava algun tipus de castellanisme el que jo pretenia era que amb la meua aportació i a través d'una pregunta ell poguera arribar a la forma correcta, de pronunciació, redacció, gramàtica. Un dels exemples a destacar sobre aquest mètode va ser de vocabulari, com, per exemple: en dir ‘’pos’’ en compte de ‘’doncs’’, un error molt comú en ell.

Després d'això, per corroborar tots els canvis i correccions que he fet, he utilitzat el ‘’DIEC 2’’, per a jo estar segura que tots els errors que he trobat són en veritat errors i no una equivocació meua, perquè a partir de les meues correccions ell sabrà en un futur que escriure o dir.
A partir de la correcció sobre el porfolio de Lluis el que més he pogut aprendre ha estat respecte a la fonologia, gramàtica i morfologia. Això no vull dir que no hagen altres aspectes de la normativa de català que no haja après, ja que sempre que es corregeix un treball a un company sempre acabes aprenent tu també.

 

  • Fonologia: Lluis és una persona que pronuncia molt bé el valencià i per tant és un dels aspectes que més he de destacar. El poder escoltar quan llegia alguna aportació seua en el porfolio o quan es dirigia a mi ha provocat que moltes de les paraules que solia pronunciar malament poguera canviar-ho. Per tant encara que jo estiguera corregint el seu treball és un treball cooperatiu on els dos aprenem.
  • Gramàtica: Encara que de vegades tinga alguns castellanismes típics que molts cometem, com, per exemple, ‘’entonces’’, en comptes de dir ‘’aleshores’’, no sol tenir massa fallades greus.
  • Morfologia: Ell al ser de la part nord de Castelló tendeix a acabar la primera persona del present d'indicatiu de la primera conjugació en
    -o. Per ejemple: ‘’penso’’. Això és correcte, però com més al sud més es tendeix a dir terminacions acabades en -e. Amb això he après que depenent de la zona existeixen variacions de llenguatge que malgrat ser diferents entre ells són oficials i correctes.

Finalment, quan els estudiants s'impliquen activament i de manera positiva en un procés d'ajuda mútua, es promou la cohesió social i l'aprenentatge és molt més ric i emocionalment sostingut. L'ajudat aprèn més i millor. Per tant, corregir al company mai hauria de ser alguna cosa negativa, sinó al contrari.

   

''Educar en tiempos inciertos''
Comentar aquesta secció

Com a futura mestra, ''Educar en tempos inciertos'' és un llibre que m'ha fet plantejar-me diverses qüestions i arribar a una sèrie de conclusions: m'ha fet pensar sobre l'educació, analitzar la seua situació, des d'una perspectiva més sociològica, mostrant major interès, analitzant les causes, efectes de cada acció a l'escola. Les conclusions que he pogut treure han sigut les següents: que l'escola és un lloc on la convivència entre professors i alumnes es basa en el respecte i la tolerància, però que segueixen havent-hi grups (minories ètniques)que no volen adaptar-se a aquesta forma de vida de l'escola, tan diferent a la seua cultura, al seu entorn quotidià, als seus valors i observar al professor com un enemic que vol imposar la cultura dominant(legítima)sobre la d'ells. Que és necessari un nou model educatiu, perquè el context on actualment es desembolica l'escola és totalment diferent del de temps enrere, amb la qual cosa, el model existent ja no s'adapta a aquestes noves escoles. Que segueix existint una desigualtat de gènere, com en el cas del Magisteri.

A mesura que van passar els anys, amb la incorporació de la dona al treball, aquesta va veure en el Magisteri una professió interessant, a la seua altura, així que moltes d'elles es van decantar per aquesta professió. Des d'aquest instant, la quantitat de mestres va ser augmentant, fins a convertir-se el Magisteri en una professió predominantment femenina.

És una pena que una professió tan vocacional com el Magisteri tinga avui dia tan poc prestigi, només pel fet que hi ha un major nombre de dones que d'homes.

 

  

Com treballar les emocions amb els alumnes
Comentar aquesta secció

Les emocions o sentiments són part de la nostra vida i ens proporcionen l'energia per resoldre un problema o realitzar una activitat nova. Quan som petits no som capaços moltes vegades d'expressar amb claredat el que sentim. Però sempre estem expressant alguna d'elles com, per exemple, alegria, tristesa, sorpresa, plor, entre moltes altres.

En classe de primària seria necessari realitzar una activitat en la qual els alumnes treballen les emocions amb tots els seus companys i compartir amb la resta les pròpies.

La tasca consisteix a dividir a la classe en dos grans grups. Posteriorment, es triaran dos representants. Cada grup haurà d'escriure un text amb totes les emocions que han triat i en classe el representant haurà de llegir el text i quan es diga qualsevol emoció el grup oposat haurà de dirigir-se a la zona on està escrita aquesta emoció. Una vegada els dos grups han llegit els textos aniran sortint un a un explicant  quan s'han sentit així en relació a les emocions escollides pels companys.

El que es pretén és que puguen expressar lliurement el que senten ja que les emocions és el més verdader que una persona pot transmetre.

  

Treballa final Comentar aquesta secció

Reflexions sobre els meus anys a la universitat
Comentar aquesta secció

En aquesta última entrada del blog volia expressar el que han significat aquests dos anys de carrera en la UJI.

Durant tot aquest temps he canviat milions de vegades la meua opinió des de si hauria fet el correcte a triar aquesta carrera, fins a replantejar-me si realment era el que volia per al meu futur. Crec que moltes dels dubtes són per la manera que tenen d'enfocar aquesta carrera. Sempre he sabut el que volia ser de major, pensava en com anaven a ser els meus anys a la universitat estudiant el que sempre havia somiat, fins que un dia em trobo desil·lusionada i sense motivació. Però va haver-hi una frase quan vaig haver de fer una activitat de noves tecnologies Rick Warren que em va fer replantejar-me una sèrie de situacions en la qual deia ''Pensa en el lluny que has arribat, no en el que et queda per recórrer. Potser no estàs on vulguis estar, però tampoc estàs on estaves abans''. És veritat que en moments d'aquests dos anys he sentit impotència de pensar que no era el que desitjava per al meu futur, però després de veure vist aquesta frase vaig comprendre que estava totalment equivocada, que tot el sacrifici que havia realitzat per estar aquí no podia desaprofitar-ho, que si realment estava descontenta amb el sistema educatiu d'avui havia d'estar en aquest lloc per poder canviar-ho, poder avançar i innovar i poder posar de la meua part per combatre amb això.

Per tant, vaig entendre que anaven a haver-hi coses que m'anaven a agradar més i altres menys però havia de quedar-me amb les dues. Amb les bones per poder aprendre i poder aplicar-ho en un futur, i amb el dolent per saber que el camí que cal escollir és un altre.