Portafoli de Azahara Amo

Biografia Comentar aquesta biografia

Imatge representativa Azahara Amo

Azahara i el seu Practicum II d'Educació Social

Sóc l’Azahara, estudiant d’últim curs d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. Aquest portafoli fa referència a les competències directament adquirides i desenvolupades al llarg del Practicum II del 4t. any de carrera. Unes pràctiques que he realitzat al CAS, Centre d'Atenció i Seguiment de drogodependències de Mollet del Vallès, centre ambulatori diürn on els usuaris que no necessiten ingrés poden iniciar i mantenir el seu procés de deshabituació a les substàncies.

Un centre, que en depèn directament del servei de Salut Mental de la Fundació Privada de l’Hospital de Mollet, i amb el qual té relació estreta. Ja que el consum prolongat de substàncies provoca o eleva els trastorns mentals. De fet, el consum pot ser el desencadenant de trastorns que la persona tenia però que fins aleshores no havien despertat. Així, és normal que es lligui el tractament de les drogodependències amb serveis de salut mental.


Introducció
Comentar aquesta secció

A continuació, les diferents vitrines mostraran les diverses competències adquirides i desenvolupades en aquest context així com les evidències que justifiquen aquest domini de les mateixes.

1. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat
Comentar aquesta secció

  • Capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals.

1.     M’ha costat, però finalment he pogut avaluar el projecte dissenyat tenint una visió global del mateix i no limitant-me a avaluar aspectes concrets.

Evidència 1: Xerrades amb els professionals. Ja que estava per exemple força preocupada pels participants que varen arribar al final del procés. I em varen dir que m’havia de plantejar de avaluar-ne els resultats positius de que tres en trobessin feina i no quedar-me només amb l’anècdota de l’assistència o els abandons.

Evidència 2: Vaig incloure tutories personals i grupals al reedisseny durant el taller i en finalitzar aquest per valorar-ne amb més globalitat el procés socioeducatiu i fer un seguiment més proper i acurat. Tot i que aquestes no les varem dur a terme en la implantació, ja que són qüestions que varen plantejar-se en finalitzar el taller.

2.      He pogut presentar breument el projecte davant d’un públic no expert en la matèria i crec que ho he sapigut sintetitzar força bé.

Evidència: Presentació en 20 minuts aproximadament del taller a la sessió clínica del 31 de gener.

  • Capacitat d'aplicació dels coneixements a la pràctica. Connexió de l’experiència pràctica amb els referents teòrics.

1.      Aplicació de teories psicològiques.

De vegades la teràpia de famílies es torna força conductista.

Hi apareix la controvèrsia entre la teoria sistèmica i la conductista. La sistèmica seria aquella sota la qual hi ha persones que culpen als familiars de l’addicció de la persona; i en canvi la conductista deixaria el pes de l’addicció més en la persona que en la família.

És difícil posicionar-se, ja que cada cas és complex i requereix d’un posicionament diferent.

Evidència: Observacions fetes a les sessions grupals de teràpia.

2.     Realització de DAFO amb anàlisis de la situació normatiu de les necessitats.

Evidència: DAFO.

  • Capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions.

1.     Ser autònoma en portar un grup a un taller i improvisar sobre la marxa.

Evidència: Un dilluns que l’educadora va faltar perquè havia agafat la baixa, la coordinadora i la cap de Salut Mental em van dir si podria fer-me jo càrrec del taller de plàstica, ja que estaven acostumats a que jo em fes càrrec del grup en ocasions molt puntuals i sempre que fos al centre i poguent comptar amb la supervisió d’algú. Tot i que li vaig comentar a la coordinadora del centre que l’activitat que hi havia prevista per aquell dia jo no l’havia fet mai i no sabia si en sabria, però que de totes maneres improvisaria o continuaria fent la del altre dia tot i que ja l’havíem acabat.

L’educadora tenia planejat fer una mascara de guix. Jo vaig preguntar als assistents al taller si algun n’havia fet alguna mai per poder-la fer tal i com teníem planejat. Una dona en sabia, però deia que tampoc estava del tot segura. Jo vaig partir el grup en dos, els que m’ajudarien a provar de fer la mascara i els que continuarien pintant mascares que ja la setmana anterior s’havien fet.

2.     Capacitat d’improvisació.

Evidència: El dia que vaig fer la presentació del taller a la sessió clínica jo ja havia acabat les meves pràctiques. Però la coordinadora del centre em va demanar si em podia fer càrrec del taller de lecto-escriptura d’aquell dia per no haver d’anular-lo i perjudicar als usuaris. Llavors, jo li vaig dir que els dijous jo mai havia anat a fer pràctiques però que podria improvisar quelcom. I així ho vaig fer. Vaig demanar als participants del taller que feien normalment i més o menys varem fer el que em van dir i jo vaig afegir quelcom per fer-lo més interessant.

  • Iniciativa i autonomia en el desenvolupament de l’acció socioeducativa dissenyada.

1.     No he tingut por escènica ni problemes per a dur a terme les sessions del taller dissenyat jo sola o per fer-me càrrec del grup quan la meva tutora ha estat de baixa o ha hagut d’absentar-se puntualment per algun motiu personal.

De fet, en moltes ocasions que ella no podia venir, he sigut jo mateixa qui he proposat que em podia fer càrrec del grup si ho consideraven pertinent, tant la infermera cap responsable del servei de Salut Mental, com la coordinadora i l’educadora del CAS. Si en algun moment no he pogut fer front a fer-me responsable del grup era perquè s’havia de sortir del centre i això el conveni no ho contemplava.

Evidència: Quan l’educadora em va preguntar si les sessions del taller les duria a terme jo sola li vaig dir que com ella ho estimés, que jo em sentia preparada i forta per portar jo sola el grup. I totes les sessions han estat dissenyades i organitzades per mi mateixa. Només he recorregut a l’ajuda de la meva tutora del centre quan tenia dubtes o inconvenients molt puntuals i per rebre feedback per veure si estava fent bé la meva intervenció.

Màscara de guix Comentar aquest document

DAFO Comentar aquest document

dafo.docx

*Anàlisi normatiu: És aquell fet per professionals sense tenir en compte l’opinió/visió dels educands en aquest procés de detecció de necessitats.

dafo.docx (13.2 ko)

2. Compromís ètic
Comentar aquesta secció

  • Capacitat crítica i autocrítica.

1.     Desprès de cadascuna de les sessions del taller que vaig dissenyar, necessitava conèixer la impressió que sobre la meva tasca tenia la meva educadora referent. De fet, l’avaluació diària que sobre les sessions dúiem a terme ambdues em servia més per avaluar-me tant la pràctica professional com la idoneïtat del material didàctic elaborat i proporcionat als participants, més que no per avaluar-los a ells.

Evidència: Observant l’educadora aquesta necessitat també em va proposar de terminar quinze minuts abans cada sessió del taller per poder fer aquesta avaluació.

2.     Desprès en altres ocasions he rebut recomanacions i consells per part de la tutora del centre per millorar la meva pràctica educativa o evitar situacions compromeses o no adequades.

Evidència: Els feedbacks continus amb l’educadora referent. Els seus consells i recomanacions. I la meva voluntat d’acceptar-los i intentar aplicar-los a la meva pràctica professional alhora que em permetien fer una reflexió personal sobre la meva tasca i posicionament.

En concret recordo un que em va marcar molt: la recomanació de posar límits amb els educands, ja que aquests al ésser adults moltes vegades es prenen més confiances de les que deuen. I jo moltes vegades sense adonar-me’n sóc més extravertida del que hauria d’ésser en aquest tipus de lloc de feina per evitar posteriors problemàtiques.

Evidència: Xerrada advertint-me que tingués especial cautela amb un usuari en concret que ja se’l veia que es prenia massa confiança amb mi i ella advertia perill de pèrdua de poder com a educadora.

La presentació del projecte a la sessió clínica la vaig prendre com una oportunitat d’avaluació que m’ajudés al redisseny. Però malauradament a la ronda de precs i dubtes no hi varen detectar res que es pogués millorar, ben al contrari em felicitaren gratament. Però com que sóc molt autoexigent no em vaig quedar contenta i necessitava crítiques constructives perquè sabia que segurament hi havia alguna cosa que es podria millorar. Per això vaig demanar als professionals més propers el seu parer perquè m’ajudessin a esclarir les qüestions a millorar.

Evidència: Xerrada amb la tutora de pràctiques de la universitat, la coordinadora del CAS i la infermera cap del servei de Salut Mental de l’Hospital de Mollet.

  • Capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.

1.     Confidencialitat. No delatar gent coneguda de la seva addicció: No podia dir ni a familiars ni coneguts que havia vist gent coneguda al centre.

Evidència: Només aterrar al centre a l’acollida l’educadora referent (tutora de pràctiques al centre) i la coordinadora el primer tema que tractem i pel qual es mostra molta preocupació i pel que es té molta cura és la confidencialitat. Em pregunten d’on vinc i els hi dic que de Santa Perpètua (població veïna del CAS). Per això m’avancen que potser em trobaré amb gent coneguda ja que aquest és el centre ambulatori de referència i el que cobreix a les poblacions veïnes. Llavors, em demanen que quan coincideixi amb algun usuari del servei al carrer que mai tregui aquest tema a relluir ni faci cap mena de menció o referència vers el centre. I tot i que siguin els que ho facin que sigui suficient prudent per dir-los que aquestes coses es parlen en un altre moment i lloc.

He trobat gent coneguda al CAS però mai n’he parlat del tema a casa ni amb els amics. De vegades costa molt callar-se de les persones que has vist que també els coneixen a casa, però m’he mantingut ferma en aquesta posició. És com una mena de responsabilitat empàtica i de respecte a la intimitat, ja que a mi no m’agradaria que si jo mateixa o algun familiar estigués en tractament s’anés comentant arreu.

2.       No parlar de les addiccions o del CAS fora d’aquest espai: Mai que m’he trobat un usuari del centre fora d’aquest espai l’he parlat ni he fet referència a aquest o li he fet preguntes que poguessin comprometre’l i posar de manifest la seva addicció.

Evidència: De fet, i més concretament, m’he trobat al gimnàs molts cops amb un usuari que coneixia bé perquè estava tant a la teràpia de grup a la que assistia els dilluns, al taller d’esport, i al taller que impartia d’inserció laboral. I sempre que m’he l’he trobat he parlat amb ell de temes relacionats amb l’esport o d’altres, però ni jo ni ell hem tret a relluir de que ens coneixíem ni em fet referència en cap moment al centre. I si ell hagués agosarat a treure el tema li hagués tallat i dit que d’això es parla al centre, no a d’altres espais.

  • Actitud autoreflexiva i autovalorativa sobre les pròpies capacitats i competències.

1.     Sempre he estat molt crítica amb mi mateixa. I crec que en aquesta professió, on es treballa amb persones directament és força important plantejar-se contínuament si la nostra forma d’intervenir és la més adequada. Cal estar molt oberts al diàleg i a les crítiques constructives, i encara que no fossin constructives, extreure’n d’allà els nostres punts dèbils per treballar-los i millorar-los.

Evidència: Tutories periòdiques amb la meva educadora referent.

  • Compromís i responsabilització en l’acompanyament  i mentoria de persones/usuaris i companys de pràctiques.

1.     Involucració: He participat de tots els tallers que he pogut com una més des del primer moment.

Evidència: Foto màscara.

2.     Acompanyament vs. “control social”: Una de les expressions que més em va cridar l’atenció dels primers documents que em va passar l’educadora el primer dia vers el centre perquè entengués el funcionament i el paper seu dins del mateix van ser aquestes de “control social”. De fet vaig quedar tant sobtada que li vaig demanar el motiu d’emprar aquest llenguatge, ja que el document l’havia elaborat ella. Llavors em va explicar que hi ha ocasions en les que la seva tasca es limita essencialment a això, a exercir control. Ja que hi ha ocasions en les que apareixen usuaris que causen problemes greus al centre i ha de posar ordre.

Evidència: Un dia ens va arribar una noia que s’havia fugat del Sanatori de Sant Boi. L’educadora i jo teníem l’encàrrec d’acompanyar-la a l’hospital perquè volia parlar amb el seu psiquiatra per explicar-li que no volia tornar a Sant Boi, que considerava que allò no era lloc per ella tot i haver demanat ella l’ingrés. Nosaltres teníem que relaxar-la i tranquil·litzar-la. Ella insistia que li donava igual com es posessin les coses i que tant li feia que a casa no la volguessin recollir, que ella sota cap pretexte hi tornaria al centre on era internada. Nosaltres en cap moment li vàrem dir que no passaria res. En aquest sentit hem exercit control social perquè sabíem que potser la vindria a buscar la policia a l’hospital, però per altra banda li hem acompanyat i no l’hem obligat a res, i era el nostre deure. Ella volia que la visités el seu psiquiatra i hem fet l’acompanyament. Finalment i com era previsible els mossos se la van emportar al centre de nou. Nosaltres la vàrem deixar a la porta de l’hospital i vàrem tornar al CAS.

3.     Agraïments: A la presentació del projecte dissenyat i implementat al CAS, a la sessió clínica vaig donar les gràcies tant a la tutora del centre com a la de la universitat; a la coordinadora del CAS; a la infermera cap responsable de tot el departament de Salut Mental de la Fundació Privada de l’Hospital de Mollet; i a l’ajuntament per cedir-nos l’espai.

Però per arribar això vaig necessitar de la crida d’atenció de la coordinadora del CAS estant-se mirant el Power Point el dia abans de la presentació per assegurar-se que tot estigués bé.

Evidència: Ponència a la sessió clínica del dijous 31 de gener de 2013. I visualització dels agraïments al projecte i al Power Point de la presentació.

3. Capacitat comunicativa
Comentar aquesta secció

  • Capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua.

El material didàctic del projecte el preparava en català, però a la pràctica les sessions anava alternant tant el català com el castellà segons la demanda del grup o com jo em sentís més còmoda. De totes maneres, a totes i cadascuna de les sessions primer tantejava el terreny per veure en quin dels dos idiomes seria pertinent expressar-me en un moment donat. I a les primeres sessions els hi vaig preguntar en quin dels dos idiomes els hi aniria millor que donés la sessió.

Evidència: Qualsevol tipus de material didàctic l’elaborava en català entenent que és la llengua vehicular principal del centre.

En quant a tercera llengua no he tingut cap possibilitat de desenvolupar aquesta capacitat.

  • Domini del llenguatge i la terminologia especialitzada.

Des de les primeres setmanes em vaig haver d’habituar a la terminologia mèdica que feia referència a les característiques del perfil d’usuaris que atenia tant el centre (CAS) com el departament de Salut mental de l’hospital, del quan en depèn directament el servei on vaig desenvolupar la meva tasca professional.

Evidències: vocabulari concret com:

CSM (Centre de Salut Mental)

Al voltant del Centre de Salut Mental gira el conjunt de recursos necessaris per atendre les malalties mentals.

El metge de família una vegada valorat el cas i una vegada donada la primera atenció, que en molts casos és la única necessària, pot derivar al pacient al Centre de Salut Mental del territori.

En aquest Centre especialitzat en salut mental i que està composat per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, infermers i administratius, el pacient serà valorat i tractat segons les seves necessitats, siguin psiquiàtriques, psicològiques o els seus requeriments d’ordre social.

En cas de ser un pacient amb una malaltia greu podrà ser inclòs en un programa anomenat programa TMS  (Trastorn mental Sever), que vetllarà per la continuïtat del tractament i oferirà al pacient la possibilitat d’un abordatge més intensiu. (Font: Comunitat terapèutica del Maresme).

CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)

L’accés al CSMIJ pot ser fet des del metge de capçalera, o pediatra del CAP, però també des dels EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic), des dels Serveis Socials o qualsevol altre institució assistencial relacionada amb la infància o adolescència.

En el cas dels adolescents poden demanar atenció directa sense necessitat de derivació.

En cas de trastorns greus de la salut mental o del desenvolupament psíquic el pacient es vincula a un programa (programa TMG) que possibilita un abordatge més intensiu i un seguiment del cas conjuntament amb altres institucions.

Per altre banda, el CSMIJ participa del programa Salut i Escola donant suport a les infermeres adscrites al programa com als professionals dels EAP, facilitant l’accés al Centre d’aquells pacients detectats i derivats en el marc del programa. (Font: Comunitat terapèutica del Maresme)

Quan el pacient requereix una hospitalització, però és convenient i possible mantenir la vinculació amb el seu lloc de residència, es pot fer una hospitalització parcial. A l´Hospital de Dia el pacient està hospitalitzat tot el dia i torna a casa a partir de les 17 hores.

Aquesta hospitalització diürna possibilita tots els tractaments que ofereix un Hospital conservant la vinculació familiar però requereix l’autonomia que suposa traslladar-se diàriament a la seva residència. (Font: Comunitat terapèutica del Maresme).

Centre de dia

Són espais relacionals i terapèutics que permeten que les persones usuàries continuïn integrades en el seu medi sociofamiliar. Estan dirigits a la rehabilitació psicosocial de les persones amb trastorn mental sever o greu, amb un cert grau d'autonomia i estabilitat de la malaltia, que no presenten situacions de descompensació aguda. També donen suport psicosocial i psicoeducatiu a les famílies.

S'encarreguen sobretot de la rehabilitació de les capacitats personals i habilitats socials dels pacients amb trastorns mentals i discapacitat funcional, amb l'objectiu de promoure la màxima autonomia possible, i aconseguir al seva inserció social i laboral. 

Els centres de dia de salut mental s'adrecen a la població adulta. Els equivalents per a la població infantil i juvenil són els centres d'educació especial. (Font: Gencat).

Centre/club social

 Servei que utilitza l'oci com a mitjà rehabilitador amb l'objectiu de seguir treballant en el procés d'inclusió social, necessari tant per a la persona amb trastorn mental com per a la seva família.(Font: Fundació Funamment).

Comunitat terapèutica

Són centres de tractament de drogodependències que desenvolupen qualsevol tipus d'activitat terapèutica en persones depenents de drogues.
Aquests serveis es coordinen amb la intervenció específica del Departament de Sanitat. Les funcions d'aquest últim no es detallen.

Un tret que la diferencia dels serveis anteriors és que Substitueix la llar de forma transitòria. (Font: PortalSocial.net)

Patologia dual

Combinació de la malaltia d’addicció amb trastorns psíquics. (Jo pensava que feia referència a politoxicomania). (Font: Georgina Queralt, Educadora Social del CAS Mollet).

Diferència entre ingrés i no intoxicats

Hi ha molts pacients amb patologia dual que poden portar una vida normalitzada vivint a la seva llar i d’altres que precisen d’ingrés, ja sigui temporal o permanent.

Desintoxicació vs. Deshabituació

La primera es fa un ingrés de 10 dies o una setmana; la deshabituació en canvi és un procés més llarg, que és el que es duu a terme al CAS. (Font: Georgina Queralt, Educadora Social del CAS Mollet).

Pacients aguts i subaguts

Aguts: Quan el pacient pateix una crisi i es fa difícil romandre en el domicili o quan necessita un tractament més intensiu es pot indicar l´hospitalització en un Servei de pacients aguts.

Habitualment el pacient arriba a l´hospitalització d´aguts provinent del Servei d´Urgències.

Les hospitalitzacions en aquestes circumstàncies tenen com a objectiu reduir la crisi, diagnosticar la causa i fer un tractament adient tenint la possibilitat de recórrer si cal als diferents serveis d´un Hospital General.

Les hospitalitzacions són generalment d’estades curtes, d’aproximadament uns 30 dies, suficients per tractar la crisi i derivar a un tractament ambulatori o bé derivar a altre servei, Hospital de Dia o Hospitalització de Subaguts si requereix continuar hospitalitzat un temps més, una vegada reduïda la situació aguda de la crisis.

Subaguts: Quan el pacient ja ha patit una crisi anteriorment o quan després d’una crisi aguda el curs de la seva malaltia requereix una estada més llarga, per tal d’arribar a una estabilització i les necessitats d’hospitalització ja no són la reducció de la crisi, el pacient pot passar a una hospitalització anomenada per a subaguts.

En aquesta hospitalització, amb un temps d’estada habitualment superior a la d’aguts, els objectius terapèutics no són únicament aconseguir l’estabilitat necessària per a poder seguir el tractament al Centre de Salut Mental sinó que es poden plantejar objectius més a llarg termini i tractar aspectes que requereixen un temps més gran, com els aspectes psicològics, socials i familiars.

L’estada mitjana d’aquestes hospitalitzacions solen ser de noranta dies, tot i que degut a la manca de places en hospitalitzacions més llargues, l’estada mitjana s’allarga en molts casos.

En ocasions quan el pacient no té suport social ni familiar també es creen situacions de difícil sortida i el pacient, que podria seguir el tractament en el Centre de Salut Mental, queda ingressat fins a la solució d’aquesta via. (Font: Comunitat terapéutica del Maresme)

Conèixer medicació específica:

Antabús

Fàrmac de via oral usat per ajudar en la deshabituació de l'alcoholisme crònic, produint una reacció aguda al consum d'etanol. (Wikipedia i doctoralia).

  • Capacitat de cercar, usar i integrar la informació.

1.     Adaptació del material didàctic del taller als participants del mateix: Vaig esforçar-me per escriure la informació amb un vocabulari clar i que fugís d’expressions massa tècniques que no fossin precises o de fer ús d’un llenguatge molt acadèmic. D’elaborar un material senzill i entenedor, on a més a més en molts casos detallava tots el passos a realitzar per fer quelcom. Sobretot en qüestions informàtiques, ja que molts dels participants no en tenien un bon domini de l’ordinador i sovint s’oblidaven de com fer servir-lo.

Evidència: DocumentElaboració del currículum amb aplicatiu del SOC”.

2.     Pel que fa a la temàtica del taller del projecte dissenyat hi ha molta informació i recursos a Internet. I ha estat força difícil acotar els temes a tractar i les activitats així com la informació a donar. Però he intentat agafar allò que resultés més útil i fàcil de fer servir i entendre.

Evidència: Acotar la informació als blocs temàtics del taller: currículum i carta de presentació, on i com cercar feina i l’entrevista de treball sense divagar gaire en la informació proporcionada. Centrant-me en qüestions bàsicament pràctiques i no teòriques (tot i que hi hagués quelcom de teoria respecte al món laboral). Exemple: extracte del material "L’entrevista i els processos de selecció".

  • Saber comunicar, a nivell oral i escrit, la sistematització de la pràctica de l'educador/a social.

A nivell oral:

1.     He hagut de explicar la naturalesa del projecte en un principi a l’educadora del CAS, a la infermera cap del servei de Salut Mental de l’Hospital de Mollet i a varis professionals que s’han interessat pel mateix al centre. Així com a les companyes del seminari i a la tutora de la universitat. I crec que ho he explicat de forma clara, senzilla i entenedora.

Evidències: Presentació del projecte davant els professionals del departament de Salut Mental de l’Hospital de Mollet. Els quals van estar molt contents de la forma en que se’ls va presentar.

A nivell escrit:

1.     Penso que tant al projecte original i al redisseny com a la avaluació he sapigut sistematitzar la meva tasca.

He atés a certes recomanacions de la coordinadora sobre la sistematització del projecte perquè resultés més seriós. Entre d’altres he inclòs criteris d’inclusió i exclusió per definir millor els destinataris.

Evidències: Aquest mateix portafoli de competències, disseny, avaluació, redisseny del projecte i presentació del mateix.

2.     Donar rigor científic als continguts:

Evidències:

1. Canviar als criteris d’inclusió “Queden inclosos usuaris en programa de patologia dual, és a dir, amb un problema afegit de malaltia/es mental/s i baix C.I.” ja que abans deia “Els destinataris són persones amb problemes d’addiccions i alguns amb patologia dual, és a dir, amb un problema afegit de malaltia/es mental/s que es troben en un procés de deshabituació de les substàncies. “ Ja que al Power Point de la presentació vaig posar “molts amb patologia dual” i em va dir la coordinadora del CAS que no corresponia i que era més rigorós posar “queden inclosos”.

2. Una altra cosa que em va corregir va ser eliminar de la finalitat al Power Point “en la mesura de lo possible”. Ja que deia que quedava poc científic veure: “facilitar en la mesura de lo possible la inserció d’aquest col·lectiu al món laboral mitjançant un procés de recerca activa de feina per la seva part”.

Elaboració del currículum amb aplicatiu del SOC Comentar aquest document

soc curriculum.pdf

Document on s'explica pas per pas com fer un currículum a través de la pàgina del SOC.

D'aquesta manera, encara que als participants se'ls oblidi les passes que han de seguir per fer un currículum ells sols a un word podran fer-ho fàcilment des d'aquest aplicatiu seguint totes les passes que els indico.

soc curriculum.pdf (655.2 ko)

L’entrevista i els processos de selecció Comentar aquest document

l_ entrevista.pdf

En aquest document es pot observar clarament com hi ha teoria, però explicada de forma breu, clara i senzilla només per a situar als participants en el context on s'han de desenvolupar per a realitzar una entrevista de feina.

Podria haver teoritzat més, però és quelcom que considero inútil pels objectius del taller, i pel perfil al qual es dirigeix el mateix.

l_ entrevista.pdf (329.4 ko)

4. Dissenyar, desenvolupar, seguir i regular processos de relació educativa fonamentats
Comentar aquesta secció

  • Planificació i implementació d’un projecte d’intervenció i d’accions socioeducatives a partir de l’anàlisi d’un context concret, de la realització d’una priorització de necessitats i d’una valoració dels recursos necessaris.

1.      En referència a la detecció de necessitats, crec que la detecció de la necessitat de tenir un taller d’inserció laboral ha estat molt ben detectada. Ja que no és una necessitat exclusiva del centre, sinó pel que em va comentar la cap del Servei de Salut Mental de la Fundació Privada Hospital de Mollet és una necessitat no exclusiva del CAS sinó també de l’hospital. Per altra banda pel que fa als recursos aquests han estat més que ben seleccionats (material fungible com fotocòpies que no suposen cap partida econòmica exclusiva pel projecte), ja que l’únic recurs pel qual podia tenir problemes per tenir accés era una sala d’ordinadors i l’ajuntament ens la va adjudicar ràpidament.

Evidència: Proposta de projecte a l’educadora del CAS sense cap mena d’inconvenient al respecte, és més, ho va veure molt oportú. I la voluntat de la infermera cap del Servei de Salut Mental del Hospital de Mollet d’implementar-lo posteriorment al centre de dia d’aquest servei.

2.      Elaboració del material i planificació del desenvolupament de les activitats amb les seves corresponents fitxes d’acord a les necessitats del grup i el feedback establert amb aquest. Hagués estat una pèrdua de temps tenir totes les activitats dissenyades des del principi del taller, d’aquesta manera he estalviat esforços personals en elaborar les activitats dues vegades. Així, anava dissenyant-les i adaptant-les al grup setmana darrera setmana, les preparava la setmana abans a impartir-les.

Evidència: Fitxa 1

  • Capacitat d’argumentar les decisions preses, justificant-les adequadament amb arguments i referents concrets.

1.     Tant al redisseny com a la avaluació del projecte, com a les intervencions diàries al CAS totes les transformacions i modificacions han estat fruit de suggerències de l’educadora referent o d’altres professionals.

Evidència: Per posar un exemple la introducció dels deures al taller per tal d’implicar més als participants.

  • Avaluació, en termes de qualitat de procés i de resultats obtinguts, del projecte implementat per un mateix.

1.    Crec que els instruments d’avaluació dissenyats han estat força eficaços i complets. He pogut obtenir una bona avaluació almenys des del que comporta pels professionals (incloent-me). Tant l’educadora-tutora del CAS, com la coordinadora, com la tutora de la universitat, i els facultatius que varen assistir a la sessió clínica on vaig presentar el projecte van felicitar-me pel procés, per l’adequació del projecte i la forma com l’havia plantejat i es van sorprendre amb els resultats, no ja pel que fa exclusivament a l’ocupació sinó pel trencament de pors i barreres personals que els participants tenien abans d’iniciar el taller i els quals han superat en finalitzar-lo iniciant un procés de recerca sinó plenament activa, una mica més que abans.

Evidència: Felicitacions dels diferents professionals pels resultats obtinguts desprès de la implementació del projecte.

Fitxa 1 Taller d'inserció laboral Comentar aquest document

fitxa 1.pdf

Les fitxes em servien per organitzar-me cadascuna de les activitats que composaven les sessions del taller. D'aquesta manera sabia els materials que necessitava i el temps que havia de dedicar a cadascuna.

fitxa 1.pdf (196 ko)

5. Conèixer la configuració (històrica) de la professió
Comentar aquesta secció

  • Coneixement dels trets característics de la identitat professional.

1.     Properitat: Tot tenint en compte els límits que amb les persones s’han d’establir, sobretot si es tracta d’adults.

Evidència: He tractat a les persones sense tenir en compte la seva addicció, i tenint en compte les recomanacions de l’educadora referent, tot intentant establir límits per no perdre el poder com a educadora i figura d’autoritat.

2.     Donar protagonisme i valor a l’educand tot i que el resultat de les coses no sigui el que el propi educador/a voldria.

Evidència: Hi ha hagut tallers on moltes vegades els resultats d’algunes activitats no eres per mi del tot desitjables, perfectes o feien referència a un cànon de bellesa.  Per exemple un dia que havien de dibuixar un cercle i no sortia del tot perfecte, a mi em costava d’acceptar qualsevol resultat i insistia en repetir-ho un i altre cop, i desprès de varis intents va quedar com va quedar. Em sentia frustrada pel resultat, però havia d’anteposar als participants del taller a les meves expectatives.

  • Coneixement de l'exercici de les funcions professionals de l'educador social i educadora social.

1.     És quelcom que crec dominar força bé. De fet ja el primer dia d’estada al centre em sentia amb força d’enfrontar qualsevol situació. Ja que l’experiència obtinguda gràcies a la pràctica professional ha fet que adquireixi una confiança espectacular que a principi de carrera pensava que no  hi tindria mai. Ara em sento molt orgullosa de tenir aquesta confiança en mi mateixa de poder afrontar la pràctica professional sense la por del principi de no saber si ho faig bé o malament. És quelcom que aprens dia a dia a base d’errors i d’interrelació amb educands i companys. De fet, mai sabré si les decisions i actuacions que hi faig seran les més encertades, però d’una cosa si que n’estic segura i és que ja no em fa por arriscar-me, és clar, sempre mesurant els riscos. 

Evidència: Tracte amb els usuaris del centre el primer dia força normalitzat. No vaig tenir problemes en treure’ls-hi temes de conversació durant la primera activitat del matí on es precisava de força interacció social ja que varem anar a donar una volta pels camps del voltant del centre com activitat del taller d’esports.

2.      Anàlisi del document que l’educadora em deixa sobre el funcionament del centre i el paper de l’educador:

-      “Control social”: És una funció que em va cridar molt l’atenció en arribar-hi al centre quan em vaig mirar uns documents que l’educadora em va deixar per llegir per conèixer les tasques i funcions de la nostra figura al centre, així com els tallers socioeducatius existents i el perfil dels usuaris que el centre atenia. El primer que em va copsar va ser trobar els termes “control social” entre les funcions de l’educadora, unes paraules que al llarg de la carrera ens han fet desterrar.

Evidència: Estar-se pendent de si hi ha algun usuari sota efectes de les drogues.

Flexibilitat per adaptar-se a la realitat i demandes: També li dono importància a la flexibilitat que diu el document que em va deixar veure l’educadora, que ha de tenir l’educadora vers les demandes que se li puguin plantejar.

Evidència: Per exemple vaig introduir al taller d’inserció laboral “la carta de prospecció” per demanda del grup.

-      Acompanyament: És una funció essencial sobretot amb segons quins perfils d’usuaris, ja que ni ha de molt poc autònoms pel deteriorament que el consum crònic ha produït en ells les substàncies. Es refereix a la capacitat de guiar a les persones en la pressa de decisions. També pot fer referència a acompanyament físic a llocs per a fer quelcom.

Evidencia: Quan vam tenir que acompanya a una noia al banc perquè ella no sap ben bé explicar segons quines coses i necessitava d’algú que li ajudés en aquest tràmit burocràtic.

  • Contextualització i projecció de l’activitat professional de l’educador i educadora social.       

1.     Aprendre a observar, analitzar, sense intervenir.

Evidència: Als grups de teràpia el paper que com a educadora tenia era el d’observar els comportaments i actituds tant de familiars (a la teràpia de famílies del dimecres) com als propis usuaris en tractament (al grup del dilluns de teràpia grupal dels usuaris en abstinència). I com a principal consigna tenia la de romandre en complet silenci, especialment al grup dels dilluns. Em va costar força, ja que no podia ni dir com em deia ni res. Resultava ridícul i complicat, ja que a més a més els usuaris intentaven extreure’m informació i fer-me parlar. Però la psicòloga del grup m’insistí molt en que era essencial que guardés silenci i no digues res de res. Al cap del temps vaig entendre la importància d’això tot i que hi ha hagut algun dia que m’ha estat del tot impossible estar-me completament callada ja que són sessions molt dirigides en el sentit de que els familiars sempre esperen a que els professionals els hi donin una resposta vàlida, una solució.

Un altre aspecte que desprès de la primera sessió del grup de famílies em va remarcar la psicòloga és que no prengués nota del que es deia allà, ja que feia mala impressió perquè els temes que es parlen són molt íntims i a més a més d’aquesta manera em perdia les cares que anaven posant els assistents així com la dinàmica del grup. Això últim també era important perquè més endavant es pensava deixar-me participar d’aquest grup i que pogués dinamitzar-lo jo, però va ser impossible quan vàrem començar amb el taller d’inserció laboral ja que hi coincidia en horari.

2.      Tenir cura del llenguatge i les actuacions en el context de les drogodependències: En aquest context és imprescindible tenir cura del llenguatge i de les activitats que es proposen.

Evidència: Per exemple per fer l’arbre de nadal amb llaunes vàrem tenir molta cura que no aparegués cap de cervesa. Un dia també li vaig proposar innocent i inconscientment una activitat amb taps de cava, em va mirar i ràpidament hi vaig caure i hi vaig assumir la impossibilitat. També a l’hora de fer qualsevol comentari havíem d’evitar fer cap mena de referència a begudes alcohòliques o altres substàncies. És quelcom que sembla fàcil, però de vegades t’has de controlar molt, ja que en el nostre llenguatge particular i quotidià podem trobar que fem més referència a aquestes coses del que en realitat en som o podríem ser conscients.

3.      En aquest context de treball has de tenir molt clares les limitacions de les tasques i el protocol a seguir en segons quines actuacions. Per exemple no fer servir davant els usuaris que estiguin sota prescripció d’Antabús cap substància amb alcohol per a no provocar-los una reacció a la substància, ja que per això serveix aquesta medicació.

Evidència: Quan fèiem taller de manualitats i havien de rentar desprès l’educadora i jo la taula fèiem servir sovint alcohol per treure les taques de tinta. Però hi havia dies que seguit tenia entrevista amb algun usuari, em recalcava que no utilitzés l’alcohol per rentar-me les mans abans d’aquestes visites per no provocar malestar en els pacients que estaven sota tractament d’Antabús.

6. Elaborar propostes, eines i instruments educatius per enriquir i millorar els processos, contextos i recursos educatius i socials
Comentar aquesta secció

  • Capacitat d’elaborar projectes transformadors.

1.     Crec tant en la importància de que la transformació no pot partir més que de la conjunció de la voluntat tant d’educand com d’educador/a, que aquesta capacitat crec que l’he desenvolupada gràcies a les aportacions i feedback amb els usuaris del centre. Sobretot al taller, ja que jo hi tenia uns continguts preparats, els quals he ampliat per si el tornés a implementar en un futur, gràcies a les seves aportacions.

Evidència: Per exemple a les recomanacions de la cerca d’ofertes de feina a Internet incloure

2.      Creació de recursos addients al perfil específic del taller: Em vaig esforçar per presentar el material d’una forma fàcilment entendible amb frases curtes i senzilles i amb un vocabulari comú, fugint dels textos rebuscats que hi ha a Internet per explicar la cerca de feina. Vaig pensar en quelcom que resultés útil i fàcil d’entendre com a mi m’agradaria trobar-me i més si fos una persona que no estigués molt acostumada a tenir contacte amb el món de les lletres.

Evidència: Material del taller. Exemple: Pla de recerca de feina.

  • Capacitat d’innovació

1.     Per la celebració al desembre del dia internacional contra la lluita del VIH vaig proposar fer un mural amb el famós llaç que simbolitza aquesta lluita fet amb preservatius. Era una idea innovadora i econòmica ja que el centre en tenia de preservatius, a més a més varem intentar de no fer-los malbé perquè poguessin ser  repartits entre els usuaris del centre com habitualment es fa quan en demanen.

Evidència: Foto llaç.

  • Redefinició de la proposta d’un projecte a una realitat concreta.

La veritat és que he de reconèixer que no he hagut de canviar gaires coses al projecte i que més que res que inclòs petits detalls i recomanacions de diversos professionals.

1.     Vaig haver de reduir i eliminar alguns continguts i afegir-ne de nous que no havia contemplat.

Evidència: Vaig haver d’eliminar la part del segon bloc temàtic referent a la cerca de feina a través de les xarxes socials degut a la manca de temps i a la poca destresa per les TIC de la gran majoria. I vaig haver d’afegir “la carta de presentació” que pensava que seria rellevant i que el propi grup va demandar.

2.      Tenint en compte que hi havia d’elaborar en un temps rècord el projecte no coneixia bé les condicions en les quals podria impartir el taller ni coneixia bé la naturalesa dels destinataris. Per això al final no es va destinar a usuaris en reducció de danys i només s’adreçà a aquells que estan en situació de deshabituament de les substàncies. Per això vaig haver d’incloure una nova clàusula d’inclusió.

Evidències: Redefinició dels destinataris amb la inclusió dels criteris d’inclusió i exclusió.

Del mateix mode vaig incloure un mitjà de seguiment i comunicació: Facebook.

També vaig afegir com a criteri d’inclusió  “Mantenir l’ abstinència a la substància del tractament és requisit indispensable per accedir i mantenir-se al taller.”

3.     Vaig percebre la necessitat de tenir un grup més reduït per atendre les necessitats millor. El clima de treball que es generava amb un grup de 9 no era el desitjat. Ho vaig percebre jo mateixa i també m’ho va fer saber l’educadora referent.

Evidència: Impossibilitat de donar les sessions segons estaven planificades per les ganes que tenien de xerrar sobretot a les primeres sessions que era quan eren més.

Bústia de suggèrencies pel taller d'inserció laboral Comentar aquest document

2013_01_31 11.01.52.jpg

En aquesta caixa situada davant del despatx de l'educadora del CAS els participants del taller tenien l'oportunitat de fer qualsevol consideració vers el taller de forma totalment anònima i amb completa llibertat d'expressar-se lliurement. És una eina que he cregut força acertada per aquells que són més vergonyosos, o que tenen objeccions per fer-ho en persona a les sessions del propi taller.

Capacitat d'innovació Comentar aquest document

2012_11_21 19.35.49.jpg

Proposta de llaç de la lluita contra el VIH amb preservatius, element protector contra la malaltia en les relacions sexuals i que el centre proporciona als usuaris de forma totalment gratuita.

Capacitat d'innovació Comentar aquest document

PLA DE RECERCA DE FEINA.pdf

Pla de recerca de feina

En aquesta graella els participants havien d'anotar les accions que per cercar feina anaven realitzant al llarg de tota la setmana.

És una eina present al llarg de tot el taller.

7. Analitzar, avaluar i investigar els contextos socials, culturals i educatius
Comentar aquesta secció

  • Avaluar les pròpies intervencions i les relacions educatives establertes en el centre.

És quelcom que he intentat fer diàriament. Sóc molt autocrítica vers la meva pràctica professional. I gràcies també a les observacions i consells de l’educadora referent he pogut corregir i reconduir la meva actuació.

1.      Establiment de límits clars amb els educands dintre de la relació educativa: Una de les primeres qüestions que l’educadora va advertir en el meu comportament i actitud era el mostrar-me massa propera als usuaris del centre. És quelcom que em costa de controlar ja que sóc una persona molt oberta i extravertida, i penso que també aquest ha d’ésser un element essencial en la configuració del caràcter d’un Educador/a Social.

Evidència: El primer dia vàrem fer una sortida a caminar al camp com a activitat del taller d’esport. Ràpidament em vaig integrar al grup i hi vaig començar a interaccionar amb els assistents. Però al centre, durant les primeres setmanes l’educadora em va dir que havia d’ésser menys propera ja que aquest és un col·lectiu que ràpidament confon el paper de l’educador amb el d’un amic, i més si es tracta de la relació home-dona. I que posteriorment em costaria d’establir límits o sancions.

2.    En quant a la participació als grups de teràpia, m’ha costat molt mantenir-me sempre en silenci.

Evidència: un dia la psicòloga em va cridar l’atenció perquè vaig parlar ja que els usuaris van reclamar la meva intervenció i hi vaig caure.

  • Cercar les possibilitats de millora.

1.     Al projecte he volgut estar massa ambiciosa. No m’esperava tan poca involucració per part dels participants. Però tot i això penso que és una formació que els hi pot ser molt útil, i així semblen demostrar-ho els resultats.

Evidència: Aplicació dels consells recollits a l’avaluació del projecte tant de la tutora de pràctiques del centre com la de la universitat, al redisseny del mateix per a una posterior implantació amb més èxit en la participació, implicació i assistència.

8. Impuls i autonomia en el foment del treball coordinat amb l’equip de professionals i amb la xarxa de serveis i/o entitats
Comentar aquesta secció

  • Treball en equip (dins i fora del centre; amb col·legues, usuaris, companys de PEI, etc.).

1.       Treballs en grup en els tallers: Als tallers hi ha moltes activitats que requereixen del treball en equip i l’ajuda mútua. Per exemple la construcció d’una caixa de taps, l’elaboració del cartell pel dia contra la lluita del vih, l’elaboració de les màscares de carnestoltes... I en aquests moments he col·laborat com una participant més, no volent ésser essencialment part organitzadora o una figura que està per sobre d’ells.


Evidència: Participació activa a tots i cadascun dels tallers fent les mateixes activitats que ells/es.


2.       Reunions informals amb d’altres professionals del centre: He tingut trobades amb la coordinadora del centre, metges, psicòlogues, treballadores socials... en reiterades ocasions. Sobretot amb la coordinadora, que és la psicòloga que portava els grups de teràpia d’usuaris i famílies als que vaig poder assistir.

Evidència: Traspàs d’informació i impressions dels usuaris a l’hora d’esmorzar.

3.      Feedback amb la tutora de pràctiques del centre: El suport constant d’aquesta ha permès que hagi pogut corregir moltes qüestions que potser jo era incapaç de percebre per mi mateixa. M’ha ajudat molt a autoregular-me.

Evidència: Els consells de les nostres xerrades.
   
4.      Tutories amb la tutora de pràctiques de la universitat: Aquestes també m’han ajudat molt en aquesta experiència professional. Sobretot desprès de la presentació del projecte a la sessió clínica de l’Hospital de Mollet. Ja que en aquesta tutoria improvisada i informal em va donar moltes de les claus i debilitats que tenia el projecte per a poder-les recollir a l’avaluació del mateix i tenir-les presents pel redisseny.


Evidència: Desprès de la sessió clínica on vaig presentar als professionals del departament de Salut Mental el meu projecte, aquesta va aprofitar per fer un feedback amb mi. De fet, personalment li vaig demanar la seva impressió perquè m’agrada sempre tenir la percepció dels demés, sobretot quan desprès de la presentació ningú tenia dubtes ni quelcom a afegir al projecte. I jo sóc molt autoexigent i inconformista i sabia que quelcom segur es podria millorar, i com que la meva tutora del centre no hi va poder assistir per estar de baixa la única persona que podia dir-me que calia revisar des del punt de vista de l’Educació Social era la meva tutora de pràctiques de la universitat.

5.       Seminaris: El traspàs d’informació amb el grup de pràctiques assignat de la universitat ha permès que puguem aprendre les unes de les altres.

Evidència: els apunts que m’han ajudat a dissenyar i reedissenyar el projecte, l’avaluació del mateix i la memòria de competències.

  • Treball en xarxa (amb entitats, xarxes professionals, amb altres centres, etc.).

1.    He pogut observar el treball que hi ha amb d’altres entitats del poble i rodalies com són el menjador social, l’ajuntament, la piscina de Parets del Vallès i la biblioteca de Can Butjosa (Parets).

Evidències: Amb el menjador social el centre té força relació i hi deriven algun que d’altre usuari/a. En concret recordo el cas d’una noia que no sap gestionar-se la paga que rep de l’Estat i que a mitjans de mes més o menys, si no és abans, es queda sense diners ni per menjar. Llavors, i mentre espera ser tutelada per l’administració per tal de poder dur un control i gestió correcta dels ingressos i despeses; com que es trobava sense diners l’educadora va parlar personalment amb els responsables del menjador per veure si la podrien atendre temporalment fins que es solucionés la seva situació, un mes aproximadament. Aprofitant aquesta reunió, l’educadora ja va voler saber sobre altres usuaris que passen pel menjador per veure l’estat de la seva evolució. En aquesta reunió vaig observar el bon estat de relació que hi existeix entre ambdues entitats i la regular comunicació i coordinació existents.

Amb l’ajuntament també hi tenen relació, sovint es reuneixen amb la persona responsable de cedir-los els espais públics necessaris pels tallers o de proporcionar-lis materials informatius de la Generalitat com en el dia de la lluita contra el VIH.

A la piscina de Parets es fa l’activitat de piscina perquè hi ha molt bona relació amb aquest establiment i ja hi fa temps que hi col·laboren i no es vol trencar aquesta relació. Per això els moments en que el taller va fluix de participants és difícil prendre la determinació de cancel·lar-ho, perquè sap greu per la piscina.

Amb la biblioteca de Parets sovint també hi col·laboren, de fet hi va haver un dia que els hi varem portar unes titelles que es van fer al taller de plàstica perquè les poguessin fer servir al taller de conta-contes.