Portafoli de Laura Aguilar || Novetatshttps://eduportfolio.org/12821Cap descripció del portafoli.Mandalashttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section591107https://eduportfolio.org/vues/view/12821#section591107Llibreshttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section578129https://eduportfolio.org/vues/view/12821#section578129Poemes i cançonshttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section577957https://eduportfolio.org/vues/view/12821#section577957L'adéuhttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section578100Aquest és un poema que va escriure el meu pare i m'ha deixat publicar aquí:     No vull plorar ni que ploris per mi, mira'm als ulls i fes-me una abraçada, prem-me la mà amb força quan hagi de partir.   El camí no s'acaba quan arriba la nit, em treuré la pols de la cara i penjaré el vestit, faré balanç de la jornada per reposar en pau al llit.   No vull plorar ni que ploris per mi, mira'm als ulls i fes-me una abraçada, que la tendresa dels teus braços em farà dormir.   Demà amb la llum de l'alba, quan el gall faci el seu crit, amb la vida per empara i la pau a l'esperit, partiré rumb a la trobada per camins que mai no he vist.   No vull plorar ni que ploris per mi, mira'm als ulls i fes-me una abraçada, que la dolçor dels teus llavis em farà més plàcid el camí.     Antonio Aguilarhttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section578100_https://eduportfolio.org/vues/view/12821#section578097No em recordeu cansat. M'heu de recordar actiu. Quan estava ben viu. No em recordeu malalt. Recordeu-me pensant que mos hem divertit, i mos hem estimat, i que quan hem plorat hem enriquit l'esperit.   Desideri Lombartehttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section578097Lletra a Dolorshttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section577958LLETRA A DOLORS   Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il.lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses       i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre.   Miquel Martí i Pol   https://eduportfolio.org/vues/view/12821#section577958La vall del riu vermellhttps://eduportfolio.org/vues/view/12821#section577962Trobarem a faltar el teu somriure.Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.Però el record, de la vall on vas viure,no l'esborra la pols del camí.El teu front duu la llum de l'albada,ja no el solquen dolors ni treballs,i el vestit amarat de rosadaés vermell com el riu de la vall.Quan arribis a dalt la carena,mira el riu i la vall que has deixat,i aques cor, que ara guarda la penatan amarga del teu comiat. . Cançó popular https://eduportfolio.org/vues/view/12821#section577962