Portafoli de Jordi Andrés Solsona || Novedadeshttps://eduportfolio.org/19643Als 18 anys (ara en tinc 27) hi havia dos estudis que em cridaven l'atenció quan estava acabant batxillerat: psicologia i multimèdia. Vaig optar pels últims, cursant graduat en multimèdia a la UPC, enginyeria superior a la Ramon Llull i treballant en diferents àmbits durant més de 5 anys. Durant aquest temps, la idea de psicologia no només no em va marxar del cap, sinó que va anar madurant i matisant-se, en part degut a la meva activita professional. Aquesta consistia en adaptar sistemes (tant de programari com de maquinari) per a que fossin més intuitius i comprensibles per al màxim de gent possible, inclós amb discapacitats motors, visuals i auditives. El tracte directe amb la gent, entendre les seves dificultats, els processos cognitius, buscar la forma de fer-los comprendre aparells i mecanismes que els semblaven complexos, etc. em va servir per comprendre que realment educar i ajudar eren el que m'agradava de la meva feina, i que els mitjans amb els que treballava eren secundaris. Va ser llavors quan em vaig plantejar estudiar el que per aquella època encara era magisteri, i vaig tenir la oportunitat de donar classes de repàs extraescolars a una escola durant una temporada, fet que em va acabar de convèncer. Per circumstàncies personals, va arribar un moment en que vaig considerar que si no començava a estudiar la carrera ja no ho faria, i després de demanar una excedència a l'empresa em vaig matricular a primer. No tinc cap mena de dubte de que vaig prendre la decisió correcta, i menys després d'haver experimentat les primeres hores de pràctiques.Biographiehttps://eduportfolio.org/vues/view/19643#biographie979696Als 18 anys (ara en tinc 27) hi havia dos estudis que em cridaven l'atenció quan estava acabant batxillerat: psicologia i multimèdia. Vaig optar pels últims, cursant graduat en multimèdia a la UPC, enginyeria superior a la Ramon Llull i treballant en diferents àmbits durant més de 5 anys. Durant aquest temps, la idea de psicologia no només no em va marxar del cap, sinó que va anar madurant i matisant-se, en part degut a la meva activita professional. Aquesta consistia en adaptar sistemes (tant de programari com de maquinari) per a que fossin més intuitius i comprensibles per al màxim de gent possible, inclós amb discapacitats motors, visuals i auditives. El tracte directe amb la gent, entendre les seves dificultats, els processos cognitius, buscar la forma de fer-los comprendre aparells i mecanismes que els semblaven complexos, etc. em va servir per comprendre que realment educar i ajudar eren el que m'agradava de la meva feina, i que els mitjans amb els que treballava eren secundaris. Va ser llavors quan em vaig plantejar estudiar el que per aquella època encara era magisteri, i vaig tenir la oportunitat de donar classes de repàs extraescolars a una escola durant una temporada, fet que em va acabar de convèncer. Per circumstàncies personals, va arribar un moment en que vaig considerar que si no començava a estudiar la carrera ja no ho faria, i després de demanar una excedència a l'empresa em vaig matricular a primer. No tinc cap mena de dubte de que vaig prendre la decisió correcta, i menys després d'haver experimentat les primeres hores de pràctiques.https://eduportfolio.org/vues/view/19643#biographie979696Societat, família i escola IIhttps://eduportfolio.org/vues/view/19643#section979697Més etnografies? :)https://eduportfolio.org/vues/view/19643#section979697Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat IIhttps://eduportfolio.org/vues/view/19643#section981175https://eduportfolio.org/vues/view/19643#section981175